L’Espai Thyssen explora la percepció del paisatge amb Van Gogh, Gauguin o Vasarely

L’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) explora la percepció del paisatge per a tres corrents pictòriques: el naturalisme, l’impressionisme i les avantguardes. La nova exposició temporal ‘Un món ideal, de Van Gogh a Gauguin i Vasarely’ es podrà visitar a partir de diumenge i compta amb 45 quadres de 37 artistes diferents que estableixen un diàleg sobre les diferents maneres de veure el món al llarg de la història de l’art. Segons ha explicat la comissària de la mostra, Pilar Giró, catorze de les pintures s’exposen al públic per primer cop des de que formen part de la col·lecció de la baronessa Thyssen. Les joies de la mostra són ‘Molí d’aigua a Gennep’ de Van Gogh, ‘Foguera al costat d’una ria’ de Gauguin i ‘Feny’ de Vasarely. L’objectiu és assolir els 30.000 visitants en els tres mesos d’exposició.
La representació sensorial de la realitat. La nova exposició permanent a l’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols proposa explorar en la percepció del paisatge al llarg de tres corrents de la història de l’art.

La mostra es divideix en tres períodes: el naturalisme, l’impressionisme i les avantguardes. El primer, analitza “la imatge d’allò real” i gira al voltant del naturalisme. Durant aquesta corrent sorgida en el darrer terç del segle XIX, els artistes busquen reflectir fidelment la realitat.

L’obra ‘Molí d’aigua de Gennep’ de Van Gogh és l’epicentre d’aquesta part de l’exposició. En aquest quadre, l’artista persegueix la voluntat de representar el paisatge i la presència humana sense cap concessió a l’idealisme. Carmen Cervera ha destacat que, per aconseguir més realisme, Van Gogh pintava a l’aire lliure, amb la intenció d’aconseguir transmetre amb més fidelitat “la sensació de fred”.

Van Gogh “dialoga” amb Urgell. La comissària de l’exposició Pilar Giró, ha explicat que han creat un relat expositiu que busca jugar amb la complexitat de la mirada de l’espectador. L’obra ‘Paisatge’ forma part de l’exposició i el pintor va aconseguir representar de forma fidedigna la Catalunya que va percebre en els seus viatges pel país.

En un entorn mediterrani, destaquen les marines de Martí Alsina, Meifrèn i Matilla i completa aquest apartat Santiago Rusiñol, pintor modernista. L’obra escollida és ‘La creu de terme’, pintada quan passava per la seva etapa més clarament naturalista.

La llum impressionista

Del naturalisme a l’impressionisme. El segon nivell expositiu desenvolupa l’obsessió per les impressions de la llum i per copsar com és capaç de modificar el temps. L’epicentre: Gauguin amb ‘Foguera al costat d’una ria’. En aquest quadre, l’artista dibuixa la morfologia del paisatge i dels personatges.

També es pot veure ‘Meandre en el riu Loing’ de Sisley, on l’artista pren de teló de fons el paisatge viscut com un immens jardí en el qual dona protagonisme a la relació dels personatges amb l’entorn.

També hi ha presència humana a ‘L’hort a Éragny’ de Pissarro, que pinta un camp de blat acabat se segar, desafiant tos els verda i la figura principal serà una pagesa que vesteix de realisme la història.

En aquest apartat destauen les complicacions dels personatge que apareixen en els quadres. També en els quadres de Cecílio Pla, Manuel Cabral, José Jiménez o Josep Masriera.

Canvi de registre

El final de l’exposició són les avantguardes. Arranca amb obres d’artistes com Sunyer, Girona i Planells, que posen l’accident en la figuració. Per exemple, ‘Ombrel·la’ de Maria Girona deixa veure que l’artista educada sota els preceptes del noucentisme treballa en la simplificació de les imatges i posa el focus en la forta presència femenina en primer pla.

El segon àmbit d’aquest apartat entra ja de ple en l’art d’avantguarda. El màxim representant, Vasarely amb ‘Feny’. L’artista fa un pas més i pinta l’harmonia còsmica, entenent el paisatge com quelcom intangible. La mostra es podrà veure fins al 15 d’octubre.