L’Ajuntament de Girona retira la pancarta dels presos

Girona ha retirat aquest dilluns la pancarta dels presos de la façana de l’Ajuntament. Ho ha fet obligat per la Junta Electoral, després que se li desestimés el recurs que va presentar a finals de la setmana passada. L’alcaldessa, però, ja va dir que si això passava, buscarien una solució imaginativa. I així ha estat. L’Ajuntament ha substituït la pancarta per una altra que porta el lema ‘Llibertat d’expressió’. Madrenas ha dit que és “tristíssim” haver hagut de despenjar la que “demanava la llibertat dels presos polítics”. I més haver-ho de fer avui, després que s’hagi conegut que el Suprem “manté a presó el vicepresident, Joaquim Forn i els dos líders cívics del país”.

L’alcaldessa ha dit que, ara, esperen que amb el nou rètol no passi el mateix que l’anterior. “Sembla impossible que, després de tants anys d’haver-se acabat el franquisme, hàgim de tornar a reclamar un dret reconegut per la Convenció dels Drets Humans”, ha afirmat, en referència a la llibertat d’expressió. Marta Madrenas subratlla que, amb la nova pancarta, “en cap cas anem contra la neutralitat política”. I per això, ha reiterat que confia que ni PPC ni Cs la portin davant la Junta Electoral per demanar-ne la retirada (com sí que van fer amb la dels presos i els llaços grocs).

Plaça de l’1 d’Octubre

L’alcaldessa de Girona ha aprofitat també per avançar que l’equip de govern proposarà canviar el nom de la plaça Constitució per la de l’1 d’Octubre. La proposta d’acord es presentarà al ple extraordinari del proper dia 18, en el qual també es preveuen portar a aprovació els pressupostos de l’any vinent. Madrenas ha explicat que el canvi de nom es farà atenent “la voluntat de gran part de la ciutadania” perquè hi hagi un espai públic que recordi “la violència que l’Estat va exercir contra les persones que defensàvem col·legis electorals”. L’alcaldessa ha dit que el canvi no suposarà trasbals per als veïns, ja que, de fet, no n’hi haurà cap que se’n vegi afectat.

Pendents de l’admissió a tràmit

D’altra banda, els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva estan pendents que el jutjat admeti a tràmit la querella conjunta que van presentar per les càrregues de l’1-O. L’escrit es va entrar als jutjats el passat 27 d’octubre.

D’altra banda, la setmana passada, els forenses ja van examinar els 300 ferits per les càrregues que van decidir interposar denúncia (dels quals, els advocats voluntaris en representen uns 200). Ara, el proper pas, segons explica el portaveu dels lletrats, Albert Carreras, és que vagin als jutjats a prestar declaració, previst per als mesos de febrer i març. En paral·lel, Carreras també explica que estan pendents que la policia espanyola i la Guàrdia Civil trametin al jutjat els noms i cognoms dels agents i càrrecs que van participar en el dispositiu de l’1-O. De moment, cap dels dos cossos encara no ha respost el requeriment que se’ls va fer des del jutjat.