La població de corbs marins del Parc Natural de Cap de Creus resisteix el pas del Gloria

El pas del temporal Gloria no ha afectat sensiblement la cria de corbs marins emplomallats al Parc Natural de Cap de Creus, una espècie molt emblemàtica a aquest indret. Tot i això, ha forçat algunes parelles a canviar de niu mentre que també n’han abandonat alguns de zones més baixes, com el primer niu que va ser ocupat per l’espècie al parc i que no s’havia deixat d’utilitzar en les darreres dècades. Així, enguany s’han identificat 40 exemplars, tres menys que l’any passat. La xifra és la més alta de l’històric registrat al parc. També, s’han identificat sis parelles nidificants que ja estaven covant als nius de Cap Norfeu i el sector sud del parc, així com altres ja establertes a punt de reproduir-se.

La població de corbs marins emplomallats es manté estable al Parc Natural de Cap de Creus. El temporal Gloria no ha tingut importants efectes en aquesta espècie de la Mediterrània. A Catalunya només cria als litorals rocallosos de l’Empordà i la Selva. El darrer cens que s’ha elaborat a partir de la prospecció de tota la línia del litoral ha xifrat en 40 els exemplars, tres menys que l’any passat. La xifra és la segona més alta de l’històric registrat al parc després que el 2019 s’assolís el rècord. També, s’han identificat sis parelles nidificants que ja estaven covant als nius de Cap Norfeu i el sector sud del parc, així com altres ja establertes a punt de reproduir-se. Una altra dada positiva és que es confirma la reproducció de l’espècie a zones on fins al 2017 el corb marí emplomallat no criava, com és el cas de la punta de la Figuera.

D’altra banda, el darrer recompte d’aus aquàtiques hivernants al parc, que es va elaborar el mes de gener, va permetre censar 1.296 exemplars, 966 menys que l’any passat. Per espècies, la més representada en aquest àmbit continua sent el gavià argentat (‘Larus michahellis’), amb 858 individus. Tanmateix, és la xifra més baixa dels darrers anys (1.447 i 1.242 exemplars els anys 2019 i 2018, respectivament), i assolint valors similars als de fa tres anys (834 exemplars el gener de 2017). D’aquesta manera, es confirma la tendència a la baixa de l’espècie a Cap de Creus durant l’hivern, tenint en compte que durant alguns anys anteriors el recompte fou superior als 2.300 exemplars. Altres espècies de gavines també han estat presents enguany, com les 36 gavines vulgars (‘Larus ridibundus’), 1 gavina capnegra (‘Larus melanocephalus’), i més de 19 exemplars de xatrac bec-llarg (‘Sterna sandvicensis’).

La segona espècie més abundant al parc és la baldriga mediterrània (‘Puffinus yelkouan’), amb un total de 176 exemplars, 272 menys que l’any passat. Es tracta d’una espècie marina que troba en aquest indret un bon lloc d’alimentació i hivernada. Malgrat que els darrers anys la xifra de baldrigues no ha deixat de disminuir arreu del Mediterrani, a Cap de Creus novament s’hi ha detectat un nombre prou elevat d’aquests procel·lariformes, amb bones xifres en general.

Pel que fa a la baldriga balear (‘Puffinus mauretanicus’) el nombre observat enguany ha estat un dels més baixos de la història, amb només 9 exemplars, enfront dels 70 de l’any 2019, i confirma la tònica negativa d’aquesta espècie amenaçada a nivell català.

També s’han observat altres ocells marins com el mascarell (‘Morus bassanus’) amb onze exemplars; el paràsit gros (‘Stercorarius skua’), amb un exemplar ; el gavot (‘Alca torda’), amb un exemplar; o la gavineta de tres dits (‘Rissa tridactyla’) amb quatre exemplars. Tots els exemplars s’han localitzat als sectors més orientals de la Punta de Cap de Creus. Aquestes espècies troben al Cap de Creus un dels indrets més bons per a la seva hivernada, i és per això que es troben en un major nombre aquí, respecte d’altres punts del litoral català.

Xifres similars de corb marí
També han seguit presents els corbs marins grossos (‘Phalacrocorax carbo’) com a hivernants al parc, amb xifres similars a altres anys. Concretament, enguany se n’han trobat 47 enfront dels 43 del 2019, i 38 el 2018, i lluny dels 110 de l’any 2010. Des de fa dos anys que la xifra d’exemplars supera l’any anterior, ben al contrari del que passa a la resta de zones de Catalunya, on hi ha una constant disminució d’aquesta espècie.

En menor nombre, també s’han identificat al parc altres espècies, com el cabussó emplomallat (‘Podiceps cristatus’), el martinet blanc (‘Egretta garzetta’), la fotja (‘Fulica atra’), la becada (‘Scolopax rusticola’), la polla d’aigua (‘Gallinula chloropus’), el rossinyol bord (‘Cettia cetti’), el repicatalons (‘Emberiza schoeniclus’), el cueretes (‘Motacilla sp.’) i el blauet (‘Alcedo atthis’). Algunes d’elles són d’aigua dolça i aprofiten les petites basses presents al parc, i les desembocadures de la Valleta i de la riera de Port de la Selva (Alt Empordà).

Encara que no s’inclouen al cens, per no ser espècies aquàtiques, també s’han observat exemplars de rapinyaires com el duc (‘Bubo bubo’), l’àguila cuabarrada (‘Aquila fasciata’), el falcó pelegrí (‘Falco peregrinus’) i el xoriguer (‘Falco tinnunculus’) als seus territoris de nidificació habituals, així com un exemplar de pela-roques (‘Tichodroma muraria’), un ocell pirinenc molt escàs a Catalunya que acostuma a hivernar en baix nombre als penya-segats empordanesos.