La Paeria posposa al gener l’acte formal d’inici d’obres del Museu d’Art de Lleida

L’acte institucional per formalitzar l’inici de les obres de del Museu d’Art de Lleida –actual Museu Morera- es farà, finalment, a principis de gener, segons ha explicat l’alcalde Fèlix Larrosa. La Paeria tenia previst celebrar-lo aquest dimarts però ha decidit posposar-lo davant la impossibilitat per “motius d’agenda” que algunes de les autoritats convidades hi poguessin assistir. Tot i això, Larrosa ha explicat que ja s’està treballant a l’interior de l’antiga Audiència, on s’ubicarà l’equipament, en tasques de buidatge de l’edifici i per traslladar el node de comunicacions existent. Així, al gener, un cop finalitzin aquests treballs, les obres pròpiament dites d’adequació i rehabilitació de l’edifici ja començaran, amb l’entrada de màquines per efectuar treballs d’excavació i sondeigs arqueològics.
Les obres de la futura pinacoteca de Lleida s’iniciaran formalment al gener, després que s’acabin els treballs de buidat de l’edifici de l’antiga Audiència, situat a rambla Ferran, i després que ja s’hagi completat el trasllat dels treballadors municipals que ocupaven l’immoble. Les obres de la seu definitiva del Museu Morera, que està previst que s’allarguin uns dos anys, compten amb un pressupost de més de 4,4 milions d’euros (amb IVA), aportats per la Paeria, Diputació de Lleida, Generalitat, Estat i provinents d’ajuts del fons europeu Feder.

El projecte del nou Museu d’Art de Lleida (nova denominació que prendrà l’actual Museu Morera) planteja una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible com a elements identificadors del nou Museu. Totes les sales d’exposicions previstes (1a, 2a, i 3a plantes) estan concebudes de la mateixa manera, per permetre la seva reconfiguració permanent.

La planta baixa, pensada com una mena de plaça pública, incorpora els serveis d’acolliment del visitant, la botiga i els espais d’interpretació dels continguts del museu amb el visitant. Aquesta idea va en la línia de reforçar l’eix entre la Rambla Ferran, el vestíbul i l’espai que es crea arquitectònicament en sentit vertical a través de l’obertura del pati central fins a arribar a la terrassa. La darrera planta del Museu (5a) acollirà els espais complementaris de la museografia: la sala d’actes polivalent i l’aula didàctica. Comptarà també amb una terrassa mirador amb vistes a la Seu Vella.

Com una extensió de les sales d’exposició, bona part de les reserves del Museu (4a planta) seran visitables. Es tracta d’una innovació museogràfica que té l’objectiu de superar els límits espacials que condicionen i limiten l’espai físic dels museus i facilitar al màxim l’accés a les seves col·leccions. Aquest espai de reserva serà complementat amb un altre espai a la planta baixa, aquest del tot privat, que funcionarà com a taller bàsic de conservació i d’espai de recepció dels béns artístics que rep el Museu.

La intervenció arquitectònica té per objectiu reconfigurar i reformular l’edifici i projectar una nova fita urbana destacada i equilibrada, cabdal per dotar d’una nova singularitat al Museu. La pinacoteca configurarà un nou equilibri entre l’edifici i la ciutat, tant en relació a la Rambla de Ferran com a la interacció visual amb la Seu Vella.