La Fundació Sant Antoni Abat tanca l’estudi sobre els efectes de les teràpies multisensorials en malalts d’Alzheimer i Parkinson, amb resultats positius

La intervenció realitzada durant l’exercici 2017-2018 dins de l’Aula Multisensorial de la Fundació Sant Antoni Abat ha estat centrada en la gent gran i les demències, i en particular, a la intervenció i la recerca entorn de l’Alzheimer, i del Parkinson. La població amb la que s’ha realitzat la tasca inclou no només l’usuari, sinó també la persona cuidadora d’aquest usuari, especialment pel que fa als malalts d’Alzheimer.

El cuidador és una peça clau en malalties i condicions de llarg recorregut, i resulta tan important de cara als estudis i la teràpia en si mateixa, com ho és el propi usuari. I al mateix temps, tot i la importància en el procés, i de l’afectació directa que aquest procés suposa, el cuidador és tradicionalment un element que queda al marge del procés de malaltia. La Fundació Sant Antoni Abat fa ús de la seva pròpia aula multisensorial, oferint i realitzant intervencions terapèutiques amb diversos tipus i perfils de persones i condicions. L’equip de treball, que ha estat integrat per una fisioterapeuta, una psicòloga i el coordinador, ha desenvolupat una metodologia de cara a la sistematització, durada i freqüència de les sessions i intervencions amb els usuaris. Així podem, d’una banda, ajustar les necessitats terapèutiques i l’experiència a l’aula als requeriments propis i individuals de cada un dels usuaris i cuidadors. De l’altra, basant-nos en aquesta metodologia, podem ser rigorosos en el nostre acostament (així com la investigació associada); i assegurar una constància i una continuïtat en el tractament de les persones.

Igualment, s’han cercat diverses línies d’investigació al voltant de les aules multisensorials, enfocades de cara a testejar i demostrar la seva efectivitat en diversos perfils, malalties, condicions; tant en els propis usuaris com en els seus cuidadors; i tant com a teràpia pròpia, com a eina terapèutica, com de suport al tractament, la rehabilitació o la disminució de simptomatologies.
S’han estudiat diverses variables, d’acord amb models científics internacionalment acceptats: variacions fisiològiques, nivells de d’ansietat i depressió, i estat general. Els resultats semblen apuntar a una disminució rellevant del nombre de pulsacions dels usuaris després de cada sessió, tant d’Alzheimer com de Parkinson.

Per tant, és plausible assenyalar que existeix un nivell de disminució de l’ansietat durant l’estada a l’Aula. Pel que fa als cuidadors, s’observa també una tendència general a una disminució de l’ansietat paral·lela a l’activitat en l’aula, especialment per als cuidadors de persones amb Alzheimer. Els paràmetres són similars pel que fa als indicadors de depressió.

La intervenció ha estat basada en el que es coneix com el marc conceptual Snoezelen. El terme Snoezelen prové de la contracció de dues paraules holandeses, “Snuffelen” i “Doezelen”, que signifiquen respectivament “olorar, sentir” i “relaxar-se o dormilar”. El concepte va aparèixer a la dècada dels 70 de la mà dels terapeutes Hulsegge i Verheul, al nord d’Holanda, amb diferents materials adaptats.

Ràpidament el seu ús es va generalitzar a països del centre i nord d’Europa, els EUA i el Canadà, i es va ampliar la seva aplicació clínica des del camp de la discapacitat intel·lectual a altres col·lectius de gent gran amb o sense pèrdua cognitiva, cures pal·liatives, dolor crònic, persones amb patologia psiquiàtrica, nens i adolescents amb hiperactivitat, trastorns del neurodesenvolupament, etc. Els recursos on avui en dia es porten a terme aquestes teràpies es coneixen també com Aules o Espais Multisensorials.

Així, la teràpia o mètode Snoezelen s’emmarcaria dins de l’ús de tractaments no farmacològics en l’abordatge de persones amb demència amb l’objectiu de reduir la presència i intensitat dels símptomes psicològics i conductuals associats i millorar la qualitat de vida dels malalts i cuidadors – a través d’espais específics habilitats per a aquesta funció concreta, amb una sèrie d’elements tecnològics i de professionals específicament orientats a la tasca terapèutica.

Amb poca intervenció i recerca en l’àmbit internacional sobre els efectes de la teràpia multisensorial en malalties neurodegeneratives i la tercera edat, i essent aquesta pràcticament inexistent a Espanya, des de la Fundació Abat es va decidir abordar aquest buit i crear un programa específic que combinés els dos factors: investigació i intervenció directa, dirigit particularment a aquesta població diana.