La Fundació Humana recull 565 tones de tèxtil usat a les comarques gironines

La Fundació Humana ha recollit 565 tones de tèxtil usat arreu de les comarques gironines durant el 2019. Equivalen a 1,2 milions de peces de roba, que ara tindran una segona vida mitjançant la reutilització o el reciclatge. En comparació amb el 2018, suposa un increment de l’1,3% (aleshores van recollir-se 558 tones). L’entitat, que té 80 contenidors repartits en diferents municipis de la demarcació, concreta que allà on els veïns han aportat més tèxtil és a Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners. Ara, la meitat de les peces que s’han recollit aniran a parar a les botigues de moda sostenible que l’entitat té a Catalunya o s’enviaran a l’Àfrica per generar recursos per a la cooperació al desenvolupament.

La Fundació Humana s’encarrega de recollir calçat, peces de roba o tèxtil de la llar que les persones ja no utilitzen i que, posteriorment, si estan en bones condicions es reintrodueixen al mercat. A més, l’entitat també impulsa programes de cooperació al desenvolupament a l’Àfrica, l’Amèrica del Sud i l’Àsia.

Al llarg del 2019, Humana ha recollit 565 tones de tèxtil usat a les comarques gironines, que ara tindran una segona vida mitjançant la reutilització o el reciclatge. Totes les peces s’han recollit als contenidors de color verd que l’entitat té repartits arreu de la demarcació.

Segons concreta Humana, allà on els veïns han aportat més tèxtil que ja no feien servir és a Palamós (41,5 tones), a Sant Feliu de Guíxols (37,3), a Santa Coloma de Farners (27,8), a Tossa de Mar (19,5) i a Calonge (19,2).

1,2 milions de peces de roba

A la demarcació, les tones de tèxtil recuperades aquest 2019 equivalen a 1,2 milions de peces de roba. Humana explica que la seva gestió implica “un doble benefici”. El primer, ambiental (perquè la seva reutilització i reciclatge han permès estalviar 1.792 tones de CO2 llançades a l’atmosfera). I el segon, social.

D’entrada, perquè cada 36 tones de roba recollides permeten generar un nou lloc de feina indefinit. Però també perquè els recursos obtinguts es destinen a programes de cooperació al desenvolupament.

La responsable d’Humana a Catalunya, Àgata Soler-roig, subratlla que “la solidaritat” de la ciutadania contribueix a poder fer “més sostenible” la gestió dels residus tèxtils. I aquí, destaca “la visió d’economia circular” de l’entitat, perquè “introdueix de nou la roba a la cadena de valor, genera recursos amb un impacte social positiu, crea ocupació verda i sostenible i promou la millora de les condicions de vida de les comunitats més desafavorides gràcies a programes de cooperació al desenvolupament”.

Per a aquest 2020, la fundació s’ha fixat dos objectius. Per una banda, continuar ampliant el número de contenidors i els municipis que en tenen. I per l’altra, impulsar un sistema homogeni que permeti al sector tèxtil saber “de manera transparent” quant de residu es recupera, es reutilitza, es recicla o s’elimina a Catalunya.

El 52% es reutilitza

La Fundació Humana explica que, de totes les peces que es recullen als contenidors, el 90% van a parar a la seva planta de l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental). I la resta, es venen a empreses de reutilització i reciclatge.

De tot allò que l’entitat tracta a la seva planta, el 52% del tèxtil es torna a posar a la venda. Bé sigui a les botigues de moda sostenible que Humana té a Catalunya (13% del total), bé sigui enviant les peces a l’Àfrica, on es venen a preus baixos i generen recursos per a la cooperació al desenvolupament (39% del total).

La resta, o bé es ven a empreses de reciclatge perquè en facin mantes, aïllants o draps per a la indústria de l’automoció (37%) o bé s’envia a destruir a un centre de tractament de residus.