La Crida es proclama com un “moviment polític”, sense renunciar a “cap via pacífica”

Segons la ponència política -que han esbossat dalt l’escenari la consellera de Presidència, Elsa Artadi, i el portaveu de la Crida Ferran Mascarell-, l’aposta pel diàleg i l’entesa per exercir de manera “efectiva” les aspiracions d’autodeterminació de la ciutadania de Catalunya és “ferma”. Això sí, en cas que la via del diàleg amb l’Estat no es produeixi o, simplement, no avanci amb “acords significatius”, la Crida no renunciarà “en cap cas” a l’exercici “efectiu” de la sobirania quan les condicions socials i polítiques del país ho permetin. “Qualsevol camí que respongui als principis de la no violència i a un mandat democràtic expressat majoritàriament a les urnes és legítim per exercir el dret a la llibertat que tots els pobles tenen”, subratlla el text, coordinat per Sànchez. A més, la Crida es conjura per promoure la unitat d’acció estratègica de l’independentisme.

L’Assemblea Nacional de la Crida pretén esdevenir el paral·lelisme amb la ciutadania del poble de Catalunya i decidirà amb “radicalitat democràtica” el Govern i el Consell de Representants de la formació. Així, l’Assemblea Nacional serà qui definirà l’acció política del Govern de la Crida. D’altra banda, el Consell de Representants esdevindrà un òrgan assimilable amb les seves funcions a un parlament. El composen els membres del Govern de la Crida, els seus tres impulsors -Puigdemont, Torra i Sànchez-, més els representants territorials, sectorials i de naturalesa ideològica.

Finalment, el Govern de la Crida serà qui executarà l’estratègia política definida per l’Assemblea i amb el control del Consell de Representants. Aquest tercer òrgan tindrà una presidència i una secretaria general, les quals tenen la condició de membres nats i no són revocables, només podran dimitir. Aquest Govern estarà compost per la presidència, la secretaria general i 19 membres més.

La ponència organitzativa coordinada per Geis també estableix que són persones fundadores de la Crida totes aquelles qui han fet un donatiu de 10€ per a la seva fundació. El donatiu els dona dret a la participació amb dret a vot en el congrés constituent del gener. D’altra banda, consten com a persones associades totes aquelles que satisfacin les quotes establertes aprovades pel Govern de la Crida i ratificades pel Consell de Representants. Finalment, seran persones adherides les qui hagin manifestat la seva simpatia amb el moviment mitjançant la seva inscripció a la base de dades propietat de la Crida.

A partir d’ara, els fundadors de la Crida -uns 10.000- podran presentar esmenes a les ponències durant un debat telemàtic que culminarà la segona quinzena de gener, amb el congrés constituent de la formació.