Un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) conclou que prop de la meitat dels casos d’asma infantil detectats a la capital catalana cada any es poden atribuir a la contaminació atmosfèrica. En concret són 1.230 casos, el 48% del total. A més, els nens i nenes més afectats són els que tenen un nivell socioeconòmic més alt, ja que a Barcelona, a diferència d’altres ciutats, la població amb més poder adquisitiu tendeix a viure on hi ha més trànsit i contaminació de l’aire. Un treball previ d’ISGlobal ja apuntava que el 33% dels casos nous a Europa tenien com a causa la contaminació atmosfèrica.
El nou estudi s’ha centrat a estimar el nombre de casos d’asma infantil a la ciutat de Barcelona atribuïbles a tres contaminants atmosfèrics principals: diòxid de nitrogen (NO2), partícules fines (PM2,5) i carboni negre (BC). El treball, publicat a ‘Environmental Research’, va partir de dades del cens de població de la ciutat i va obtenir les taxes d’incidència d’asma en nens i nenes -entre 1 i 18 anys- de la base de dades de l’estudi de la Càrrega Global de Malalties (Global Burden of Disease). L’exposició als diferents contaminants es va calcular utilitzant un model estadístic harmonitzat.
Per estimar la càrrega de malaltia de l’asma infantil, l’equip científic va plantejar dos escenaris diferents: el primer es basava en els nivells màxims anuals de contaminació atmosfèrica contemplats en les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El segon prenia com a referència els nivells més baixos de contaminació de l’aire detectats en una revisió de 41 estudis científics anteriors.
En el primer escenari, si es complissin les recomanacions anuals de l’OMS, Barcelona podria evitar fins 454 casos d’asma atribuïbles a NO2 (el 18% del total de casos) i 478 en el cas de PM2,5 (el 19%). En el segon escenari, amb els nivells més baixos de contaminació de l’aire, es podrien evitar 1.230 casos atribuïbles a NO2 (48% del total de casos d’asma), 992 en el cas de PM2,5 (el 39%) i 789 ( el 31%) en el cas del carboni negre.
L’estudi també es va proposar descriure la distribució de l’impacte de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament d’asma infantil segons el nivell socioeconòmic de les famílies. A partir de l’índex de privació Medea, es va classificar la població de Barcelona amb diversos indicadors educatius i laborals. En general, es va identificar diferències entre els grups socioeconòmics per a tots els contaminants estudiats. L’anàlisi va mostrar més exposició a la contaminació atmosfèrica i casos d’asma infantil entre els grups menys desfavorits de la ciutat.
Els investigadors creuen que Barcelona necessita urgentment d’intervencions per reduir el volum de trànsit de vehicles motoritzats, perquè el transport per carretera és una de les principals fonts de contaminació de l’aire.