Jutgen per assassinat el segon autor de l’atracament mortal a Cambrils el 2010

El segon autor de l’atracament mortal a Cambrils, comès l’any 2010, és jutjat per assassinat a l’Audiència de Tarragona. L’individu, que s’enfronta a 24 anys de presó, ha reconegut parcialment els fets. S’ha desmarcat de la mort d’una caixera de 25 anys i s’ha mantingut en el rol de còmplice del cervell del pla -ja a presó, condemnat també per assassinat a un pena de 21 anys i mig. Ha dit que no en recorda el nom, que el va conèixer en un bar i que aquest li va plantejar el pla, una setmana abans de l’assalt. “M’ho va proposar i vaig acceptar”, ha confessat. L’acusat ha assegurat que ja es van trobar directament a Cambrils, que sabia que el company anava armat, que ell es va limitar a vigilar des de la porta de la sucursal i que, en sentir la detonació, va fugir corrents sense arribar a veure la treballadora morta. L’acusat, que s’ha reconegut a sí mateix en les imatges captades per la càmera del banc, va fer vida normal fins que va ser detingut cinc anys després dels fets. Encara no havia declarat ni en seu policial ni en seu judicial. A l’Audiència també es jutja un tercer home implicat, que va llogar la furgoneta amb la qual els atracadors “van donar el cop”, segons ha declarat. Tots tres són del País Basc.

Manuel Amancio Álvarez, l’atracador que va matar la jove caixera de la Ràpita Estela Calduch d’un tret a través de la safata existent a la part inferior del vidre de seguretat que s’usa per passar diners o documentació, va ser empresonat l’any 2016 després de ser condemnat pels delictes d’assassinat, robatori amb intimidació i tinença il·lícita d’armes. Els mateixos delictes s’imputen a Raúl Josenge Méndez, l’altre autor de l’atracament, detingut el 2015. Tot i que no va disparar l’arma, Fiscalia i acusacions particulars -Banc Santander i família de la víctima- demanaven la mateixa pena en considerar que eren una banda armada i anaven a una.

El segon atracador, però, a diferència del primer, ha optat per reconèixer els fets durant el judici que ha arrencat aquest dilluns a l’Audiència. Això ha fet que la fiscal, d’acord amb les parts, hagi decidit renunciar a les declaracions d’agents policials i només ha calgut la compareixença d’un dels instructors de la Guàrdia Civil, citats en aquest judici, que s’escurçarà dels tres dies previstos a només dos. Amb menys prova s’agilitza la vista i tot fa preveure que el reconeixement dels fets per part dels dos acusats comportarà una rebaixa de les penes sol·licitades -atenuant de confessió, per exemple- i que les parts modifiquin en conclusions finals.

De moment, Raúl Josenge Méndez, s’enfronta a 24 anys per un delicte d’assassinat, un de robatori amb intimidació i ús d’arma en grau de temptativa i un de tinença il·lícita d’armes. Malgrat assegurar haver oblidat molts detalls, l’acusat ha reconegut haver participat en l’assalt amb l’altre atracador, del qual, però, ha negat recordar-ne el nom. També ha assegurat que ell estava d’esquena en el moment del dispar mortal, que només va sentir la detonació i que no va ser coneixedor de la mort de la caixera fins que va tornar a Bilbao, el mateix dia de l’atracament, d’on va fugir en solitari amb la furgoneta llogada a un company seu -l’altre individu jutjat.

Aquest, José Antonio Rodríguez Cano, se’l jutja com a còmplice del delicte de robatori amb intimidació i ús d’arma en grau de temptativa. Dimarts, segon i darrer dia de judici, declararan un agent de l’Ertzaintza i l’exparella de l’atracador -la seva declaració va ser crucial en la investigació-, amb qui té un fill de 5 anys. L’assaltant també ha donat a entendre que l’atracament no estava gens planificat. Ha negat portar ulleres i bigoti per no ser identificat, tal com recollia l’escrit de Fiscalia -segons ha dit, eren autèntics. “Jo havia de ser a la porta i vigilar”, ha reiterat. “Impedia que ningú sortís ni tampoc cap treballadora auxiliés a la víctima. Finalment van fugir sense endur-se cap diner”, recollia Fiscalia.