Identifiquen una víctima de les fosses de la Guerra Civil a través del banc d’ADN

De fet, en un any, des de la posada en marxa del Pla de Fosses, s’han recuperat a Catalunya quatre vegades més despulles de soldats i civils desapareguts que en les quatre dècades que han passat des de la Transició. De la quarantena de fosses que s’han obert, només a Miravet (Ribera d’Ebre) i el Soleràs s’han recuperat 261 despulles, sobretot de soldats republicans. Es tracta de les dues fosses més grans excavades fins ara al país.

Al Laboratori d’Anàlisis Antropològiques de la UAB, un grup de quatre antropòlogues, coordinades per la professora Eulàlia Subirà, s’encarreguen d’identificar i documentar les dades físiques i biològiques de les restes i de les mostres dels familiars del Banc d’ADN. “L’objectiu de la nostra feina es poder tornar les restes a les famílies que estan buscant els desapareguts”, ha comentat Núria Montes, una de les investigadores. “Aquesta és la part més important de la feina que desenvolupem aquest equip”, ha afegit.
Els resultats es comparen per veure si es detecten coincidències amb el material disponible del Banc d’ADN, a través del qual, des de 2016, es recullen les dades genètiques dels familiars que busquen els seus desapareguts en la Guerra Civil.

Els primers identificats
Montes, responsable de l’anàlisi de les despulles procedents de la fossa del Soleràs, ha explicat que entre els 166 individus localitzats en aquesta població, s’han trobat esquelets que presenten moltes coincidències amb homes desapareguts durant la Guerra Civil. Un d’ells ja ha donat positiu.
Es tracta de Leandro Preixens Torebadella, un home de més de 60 anys que s’ha localitzat en una de les fosses on hi havia població civil i que presenta diverses fractures perimortem – causades al voltant del moment de la mort- a tot el costat dret del cos, així metralla incrustada al crani i a les costelles. Podria ser un avi d’una família de la zona –actualment residents a Juneda- i que va perdre la vida quan va caure un obús, el 25 de desembre de 1938, prop de Granyena de les Garrigues.
Una altre individu que podria ser identificat en breu estava enterrat amb altres soldats republicans que havien rebut tractaments mèdics a l’hospital de campanya del Soleràs. “Hi ha una família de Maldà que busca un soldat d’aquest bàndol que segons el certificat mèdic va perdre la vida després que li amputessin la cama dreta”, ha explicat Montes. L’esquelet que s’identifica és compatible amb aquesta informació.

Per altra banda, Andrea Fernández és l’antropòloga responsable d’analitzar les restes òssies procedents de les fosses de Pernafeites de Miravet. A la Ribera d’Ebre es coneix que s’hi va enterrar molta població civil que va perdre la vida després dels bombardejos que van produir-se a la zona.
Entre els individus desenterrats, també s’ha localitzat l’esquelet d’un jove d’entre 14 i 16 anys amb un impacte al còccix i restes de metralla a la zona de l’abdomen. Segons ha apuntat Sergi González, director d’aquesta excavació, a falta de les comprovacions genètiques, en aquest jaciment s’ha trobat algun menor de 20 anys però la majoria de persones exhumades a Miravet tindrien més de 25 anys.
De fet, des del laboratori assenyalen que, com l’estat de conservació de la majoria de cossos és “molt bona”, s’està podent determinar l’edat i el sexe del 98% dels individus analitzats. Amb tot, el procés és lent perquè cal mesurar els ossos, fer un estudi macroscòpic de les patologies que presenta casa cas i documentar-lo fotogràficament. “Necessitem una setmana sencera per poder dur a terme l’anàlisi complet d’un individu”, afirma l’antropòloga.