Identificades 55 persones que dormen al carrer a Lleida ciutat

L’Ajuntament de Lleida ha identificat 55 persones dormint al carrer en el recompte de persones sense llar fet la nit del dimecres al dijous a la ciutat amb la col·laboració d’uns 190 voluntaris. Aquesta xifra suposa una reducció d’un 23% respecte al cens realitzat el 2016, quan es van registrar 71 persones. El nombre de persones sense llar a la ciutat és de 196, comptant les que dormen al carrer i les que es troben en centres d’acolliment residencial. És similar a la de fa dos anys, quan es van registrar 195 persones. Des de la Paeria es destaca que 14 persones que l’any 2016 es trobaven en situació de carrer han accedit a pisos a través del projecte Housing First, una dada que es considera significativa perquè eren persones cronificades per la seva situació de carrer i que ara tenen habitatge propi.
A l’espera de tenir l’anàlisi de les dades, el tinent d’alcalde i regidor de Polítiques per als Drets de les Persones, Xavier Rodamilans, qui ahir dimecres va participar en l’acció del recompte, ha remarcat que han baixat les persones al carrer i s’han incrementat les places en centres d’acolliment, pel que els resultats permeten veure-hi un vessant optimista sobre les polítiques d’integració i d’inserció que pretenen facilitar l’accés als recursos a les persones sense llar perquè acabin deixant el ”sensellarisme”. L’objectiu final és aconseguir que cap persona dormi al carrer el 2020.

Sobre les dades del recompte, Rodamilans ha parlat de la feminització de la pobres i del fet que s’ha rebaixat lleugerament la xifra. Així, considera que és important que s’hagi baixat a 4 les dones que dormen al carrer i que utilitzin els allotjaments socials, a través de pisos, de l’alberg o d’entitats. Un altre apartat a tenir en compte és el grup d’edat ja que dos de cada tres persones són d’entre 36 i 65 anys.

Pel que fa a la procedència, es redueix el nombre de persones de nacionalitat espanyola (del 35 al 29%) i de la Comunitat Europea (del 9 al 4%). Per contra, pugen les de l’extracomunitat europea (del 44 al 60%), sobretot subsaharianes, arran de l’actual flux migratori que es dona arreu.

La Universitat de Lleida (UdL), a través de la Càtedra d’Innovació Social, farà l’explotació estadística de les dades, amb les entrevistes que treballadores socials i tècnics de les entitats participants han fet a persones allotjades a l’hostal Jericó i en altres recursos residencials. El director de la Càtedra, Carles Alsinet, ha assenyalat que fa 10 anys es va fer el primer recompte a la ciutat i que aquest és el tercer, pel que hi ha la voluntat de fer accions d’aquest tipus, d’una banda per conèixer la realitat a Lleida de les persones sense sostre, i de l’altra, per sensibilitzar la ciutadania vers la situació de necessitat que pateix aquest col·lectiu i la possibilitat d’ajudar i d’acompanyar-lo per millora la seva qualitat de vida.

Entra altres, Alsinet ha subratllat que, en general, s’espera trobar gent més jove, amb certs estudis i amb situacions personals de trencament amb el seu entorn (una informació que es veurà un cop s’analitzin les entrevistes personals). El director de la Càtedra ha assegurat que per afrontar el ”sensellarisme” s’ha d’intentar sensibilitzar també les mateixes persones que es troben en aquesta situació per ajudar-los i fer-los veure que se’ls pot ajudar, facilitant l’accés a una llar i donant sentit a la seva vida.

La Fundació Arrels de Barcelona i la xarxa d’entitats socials d’atenció a les necessitats bàsiques donen suport a la iniciativa. El director d’Arrels Barcelona, Ferran Busquets, ha explicat que el recompte és el primer pas per saber què passa a la ciutat i per quantificar l’abast. A Catalunya s’han fet diversos recomptes, però ha comentat que el fet que Lleida el vagi repetint mostra l’interès de la ciutat per aquesta problemàtica, ”que no té por de veure la realitat” per així, ha afegit, posar-li les solucions necessàries i arribar a l’objectiu que cap persona dormi al carrer.