Els herois de la bata lila

Són dos quarts de dotze. La Nieves –una voluntària de TarrracoSalut-  mira el rellotge. Trenca el silenci del Sociosanitari del Francolí amb una veu dolça i amable, com la de les àvies. “No pateixi, que la portaré a rehabilitació a l’hora”. La Nieves no sap que en aquest món aniria molt millor si estigués ple de gent com ella i com els integrants de TarracoSalut. Porta des del mes d’octubre com a voluntària a l’associació, tot i que no és ni de ben lluny la primera vegada que exerceix com a voluntària: ja va anar deu anys a Rwanda (Àfrica), i també ha estat als barris ajudant amb tasques d’alfabetització als immigrants. Ara, a més, ho compagina col·laborant a la Residència de Gent Gran Mare de Déu de la Mercè i ve a l’associació dos dies a la setmana. Se saluda amb una altra voluntària que ja porta un any i que quan es va jubilar, “va decidir fer quelcom altruista i ajudar als altres”. Abans ja han parlat amb la coordinadora per posar en comú la situació de l’usuari al qual acompanyen cadascuna. Sempre duen el telèfon mòbil a sobre per estar en contacte durant l’acompanyament.

Si van a l’Hospital Joan XXIII, a CAPS o al Sociosanitari, els reconeixeran perquè porten un distintiu: vesteixen una bata de color lila. No són metges, ni infermers/es ni auxiliars –potser alguns ho són, però a l’associació no exerceixen com a tal-.  Són voluntaris i voluntàries de TarracoSalut, una associació de voluntariat social que va néixer el 2011, quan una persona amb inquietuds a l’àmbit social observa una mancança a la ciutat: hi ha gent, molta gent als hospitals que està sola; el personal mèdic no té temps per acompanyar a cada pacient i no hi ha cap entitat que treballi als hospitals i ofereixi un servei per cobrir aquesta necessitat.

TarracoSalut,  una associació de voluntariat social

Així és com neix TarracoSalut, una associació que té com a valors  l’altruisme, la generositat, la humilitat, la solidaritat, la participació, el compromís i l’actitud- i que està dedicada als malalts de qualsevol edat (dels 0 fins als 100 anys) i patologia.  Està enfocada a satisfer la demanda de necessitats socials que l’administració no pot cobrir íntegrament. Segons Mariona Bertomeu –membre de l’equip tècnic de TarracoSalut- durant aquest 2017, “la gran majoria –dels casos hospitalaris- han sigut al Sociosanitari. A més, gran són majors de 65 anys”, però “puntualment, també hi ha persones majors de 40 o 50 anys que tenen una malalties incurables i que passen temporades de llarga durada”. Tot i això, Bertomeu també ressalta la importància d’un projecte anomenat la “dinamització de la saleta de pediatria –un projecte d’aquesta entitat- i que és un espai on els voluntaris realitzen jocs i lectures amb els infants que hi ha la quarta planta del Joan XXIII”, explica. “Així ajuden a distreure els infants ingressats i que s’oblidin durant una estona d’on són, i de per què hi són”, raona Bertomeu.

Les tasques que realitzen des de TarracoSalut són les següents: l’acompanyament hospitalari –a l’Hospital Joan XXIII i al Sociosanitari Francolí-, l’acompanyament domiciliari –a través del CAP Muralles, el Jaume I, el de Bonavista, el de  Torreforta, tot i que ara ja han iniciat el projecte al Cap Salou i al Cap del Morell-, les consultes externes –consisteix a acompanyar l’usuari al metge, i després tornar-lo a portar al lloc on viuen-, la dinamització de pediatria, el rober solidari –gestió d’aquest rober i poder donar als usuaris roba còmode si no en disposen-, el banc de sang i teixits –captació de persones perquè es facin donants de sang- i el taller de manualitats –que correspon a l’elaboració de productes artesanals i després poder vendre’ls a mercadets i paradetes-.

L’any 2017 han realitzat un total de 6.685 intervencions, és a dir, el nombre d’actuacions amb els usuaris –acompanyaments hospitalaris, domiciliaris…- però tot i això, aquesta xifra “no serveix per comptabilitzar el nombre de persones que hem atès, ja que en molts casos un mateix pacient rep diverses intervencions durant l’any”, expliquen.

Combatre la solitud

Però, com s’hi arriba a l’usuari? Des de TarracoSalut afirmen que hi ha dues branques principals: que la família ho sol·liciti o el treballador o treballadora social ho detecti i es posi en contacte amb l’associació perquè realitzi l’acompanyament. En el cas de necessitar un acompanyament domiciliar qui també ho pot detectar és el metge de família.

L’associació lluita contra el malestar emocional a través de l’acompanyament, que és una eina clau per ajudar a mitigar l’angoixa i la solitud –és a dir, la soledat física i emocional- dels malalts, i aportar continuïtat a la seva xarxa social. Mariona Bertomeu –membre de l’equip tècnic- explica que en aquesta associació “es parla de solitud. No només del fet d’estar físicament sol, sinó també que una persona se senti sola. A vegades, aquests dos factors van junts i d’altres, només es dóna un dels casos”. Bertomeu explica que molts d’ells són persones grans i “que no els vénen a veure ningú”. A vegades, també succeeix que alguns usuaris no tenen familiars o tenen mala relació amb ells o també perquè “no entenen que els fills han d’anar a treballar”. És a dir “el ritme de vida que hi ha avui dia, és incompatible amb el concepte de família que hi havia abans”.

La intenció de TarracoSalut és la de “satisfer aquesta demanda que hi ha de necessitats socials que l’Administració ha vist que no pot cobrir íntegrament”. La clau per intentar ajudar a aquestes persones és “l’acompanyament” i així “mitigar la solitud i l’angoixa que genera estar sol durant la pròpia malaltia”. Tarraco Salut també intenta aportar “continuïtat a la xarxa social o fins i tot, crear-ne una”. I és que segons Bertomeu, “hi ha gent que s’ha quedat sola o aïllada, i veiem que una part important d’aquesta salut emocional és tenir relacions socials”.

TarracoSalut necessita més voluntaris i voluntàries

En l’actualitat, TarracoSalut compta amb 130 voluntaris i voluntàries. Ara, però, fan una crida perquè “ens calen més persones voluntàries per poder realitzar plenament la tasca de Tarraco Salut. Estem molt il·lusionats i tenim molts projectes, però necessitem col·laboració. El voluntariat no és possible sense voluntaris”, afirmen.

Encara que necessitin més voluntaris i voluntàries, també es pot contribuir ajudant-los mitjançant el rober solidari. Un rober on hi ha tota la roba classificada –sobretot es necessita roba còmoda, pijames, sabatilles, roba interior…-. A més, també realitzen altres projectes: cada dijous, es fa un taller de manualitats –anomenat El Grup- al CAP Muralles, on els usuaris relacionen entre ells i elaboren productes segons les seves habilitats i limitacions. També a la seu de TarracoSalut, els dilluns i els dimecres per la tarda, es fa el Taller Solidari, on les voluntàries dediquen unes hores a elaborar productes artesanals, socialitzar… Cada primer dimarts de mes, el vestíbul de l’Hospital Joan XXIII es realitza el Mercadet Solidari on es posa a la venda el material elaborat. Els beneficis –com també els del Mercadet de Sant Jordi, el d’Estiu, el de Nadal….-es destinen a mantenir vius els projectes de TarracoSalut.

Joaquim, un dels voluntaris explica que una de les raons que el va fer apuntar-se ara ja fa quatre anys és perquè li “omple, em dóna vida, ajudar als altres. A la vida som tots germans”, però també té  molt arrelat un altre concepte: “Tot el que no es dóna, es perd”. Aquest és el leitmotiv de l’associació, dels herois de la bata lila. I quanta raó tenen perquè no saben que hi ha persones que tenen un do i ajuden a fer la vida més fàcil als altres, sense esperar res a canvi.