La Generalitat adverteix que sancionarà el Capítol si una cigonya pateix danys amb la xarxa

Representants dels departaments de Territori i Cultura han sortit a defensar públicament aquest dijous les decisions preses des de la Generalitat en relació amb la presència de cigonyes a la catedral nova de Lleida. En aquest sentit, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha justificat, per una banda, l’autorització al Capítol per retirar el darrer niu de cigonya del temple, així com per a la instal·lació de la xarxa a les cobertes i als contraforts per tal d’evitar que les cigonyes hi puguin fer nous nius davant la situació “crítica” de l’edifici, “que podia comportar un risc” tant per a les persones com per a la conservació de l’edifici, tal com constaten dos informes, un elaborat per la UB i un altre encarregat pel mateix Capítol.

Miralles ha remarcat que aquestes solucions, avalades en el sí de la comissió tècnica –integrada per representants de Territori, de Cultura, de la Paeria i del Capítol de la Catedral- són de caire “provisional”, mentre el Bisbat no executi el projecte de rehabilitació de les cobertes de la catedral. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha recordat que la Generalitat exigeix al Capítol que aquest projecte haurà de recollir mesures per fer compatible la presència de les cigonyes amb la preservació del temple. “Volem que les cigonyes tornin a la catedral de Lleida”, ha sentenciat.

Ferran Miralles també ha volgut deixar clar que ara per ara ho existeix un risc per a l’espècie a les comarques lleidatanes ja que en els darrers deu anys les parelles reproductores de cigonyes han passat de 180 a 700, segons ha explicat.

Resolució complementària

El 8 de febrer la Generalitat va emetre una resolució autoritzant la instal·lació de la xarxa protectora, que operaris de l’empresa contractada pel Capítol van començar a col·locar. El dia 15, però, Territori i Sostenibilitat va modificar aquella resolució introduint en un document complementari les característiques que havia de tenir la xarxa, amb forats d’entre 2 i 3,5 centímetres, és a dir més petits que els de la xarxa que l’empresa estava instal·lant –de 5 centímetres-. Aquest concreció va comportar que el Capítol presentés un recurs d’alçada davant la modificació de la resolució inicial i sol·licitant-ne la nul·litat, però també una querella criminal contra la directora dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat a Lleida, Dolors Tella, per haver pres la decisió sense haver-ho consultat ni al propi Capítol ni a Cultura.

Des del departament han defensat que la resolució complementària respon a la denúncia rebuda per un particular després que el 12 de febrer una cigonya quedés atrapada a la xarxa tot i que finalment va poder-se’n deslliurar i que és a Territori i Sostenibilitat a qui li pertoca actuar, sense necessitat de tenir en compte ni al Capítol ni a Cultura, segons ha remarcat Tella.

De totes maneres, des de Territori han advertit que si finalment el Capítol no substituís la xarxa instal·lada per una altra amb els forats més petits se li podria obrir un expedient informatiu al respecte per no atendre la recomanació de la resolució complementària del 15 de febrer. Però, des de la departament han deixat clar que si una cigonya acabés patint algun dany per culpa de quedar-se atrapada a la xarxa actual, aleshores seria un expedient sancionador el que s’obriria tenint en compte que es tracta d’una espècia protegida. Tot i això, Miralles ha remarcat que abans està pendent que Territori i Sostenibilitat doni resposta al recurs d’alçada presentat pel Capítol però sí ha qualificat de “desproporcionada” la querella criminal contra Dolors Tella i, en aquest sentit, confia que acabi sent retirada.

Ipcena denunciarà Territori per haver autoritzat la retirada de l’últim niu

Per la seva banda, Ipcena ha anunciat que denunciarà el Departament de Territori i Sostenibilitat per haver autoritzat la retirada del darrer niu que quedava a la catedral de Lleida, coincidint amb el període de nidificació de l’espècie. L’entitat ecologista sosté que un protocol de la conselleria del 2009 impediria dur a terme aquesta actuació i, per tant, autoritzar-la. Tot i això, aquest document estableix excepcions davant una causa “molt justificada”, com segons el departament seria el perill que podria suposar algun despreniment per al patrimoni o per a les persones.

D’altra banda, des de Territori i Sostenibilitat han recordat que segueix la seva tramitació l’expedient informatiu obert pel departament al Capítol arran de la retirada, en aquell cas sense autorització, de dos nius que estaven situats sobre contraforts del temple. L’obertura de l’expedient respon a la denúncia també presentada per Ipcena.