Gabriela Vega, veterinària al centre Mima’ls de Tarragona: “Els animals no són mobles. Impliquen un contracte per a tota la vida”

Parla’m dels errors més comuns que fem els propietaris de mascotes de la nostra ciutat.

L’error més comú és fiar-se del que es llegeix per Internet. Quan la nostra mascota està malalta busquem els símptomes per la xarxa i diagnostiquem segons el que hem llegit. Altres vegades arriben a la consulta animals als que se lis ha administrat medicina de consum humà no apta per animals. Potser pensem que fem el correcte però podem arribar a matar als nostres peluts. Proporcionar menjar del que ingerim nosaltres també és un error. La ceba, per exemple, és tòxica, trenca els glòbuls vermells. Per tant, jo aconsellaria consultar sempre al veterinari abans de resoldre cap dubte per un mateix.

Quines són les emergències més comunes que atens a Tarragona?

Normalment són quadres gastrointestinals i reaccions al·lèrgiques. Sobretot en aquesta època que hi ha l’eruga processionària. Aquesta pot provocar fins i tot la mort a causa dels seus pèls, que al clavar-se a la pell del gos produeixen reaccions al·lèrgiques i greus lesions a la mucosa de la boca i llengua si es llepen o ingereixen.

Com es reconeix a un animal maltractat?

És complicat, però solen ser animals més temorosos, desconfiats, tristos i solitaris. També ho evidencien els senyals físics. Vaig treballar a Protecció animal i vaig veure molts casos de maltractament. És important denunciar i no mirar cap a un altra banda.

Quin és el cas més complicat que has ates?

Una vegada vaig atendre a un gos, un Bullmastiff, al que havien disparat amb una pistola de perdigons. Va perdre la melsa, un ronyó i gairebé mor. El cas es va denunciar. Per desgràcia aquests casos són molt comuns, trets intencionats per mera diversió o pel simple fet de fer mal a l’animal.

Quines obligacions ha de tindre el propietari d’una mascota?

Segons la Llei catalana de Protecció d’Animals hem de garantir a les nostres mascotes unes condicions higiènic-sanitàries de benestar i seguretat, és a dir, proporcionar una alimentació adequada segons l’espècie, donar una atenció veterinària bàsica per garantir la seva salut mitjançant la vacunació i la identificació per mitjà d’un microxip, censar-los a l’Ajuntament i la utilització d’una placa identificativa al collar.

Creus que hi ha poca informació sobre com tenir cura de les nostres mascotes?

No ho crec i menys en aquesta era tecnològica en la qual vivim, on estem a un clic de qualsevol mena d’informació. El problema està en saber quin lloc és l’adequat. A Internet pot opinar qualsevol.

Tarragona hauria d’apostar més per les teràpies amb animals?

Sí, sempre és beneficiós. Els animals són increïbles. He conegut molts casos de nens amb autisme que es relacionen millor quan tenen a un animal a prop. També he presenciat casos d’epilèpsia on el gos ho detecta i la persona es col·loca de forma adequada per no fer-se mal.

Existeixen casos en els quals sigui recomanable comprar en comptes d’adoptar?

Sempre hi ha excepcions. Per exemple, fa unes setmanes ens va visitar una noia que tenia moltes al·lèrgies i requeria d’un animal sense pèl. Vam buscar en diverses protectores i no vam tindre sort. En aquest cas es va optar per comprar un gat d’aquestes característiques. Però vull deixar clar la importància d’adoptar, és un acte molt noble, salves i millores la vida de l’animal.

Quines mesures s’haurien de prendre contra l’abandonament?

Mobilitzar el tema de la legislació, creant una llei de protecció animal que castigui més durament el maltractament i abandonament, fomentar més campanyes de conscienciació. La incorporació d’una mascota a la nostra vida no ha de ser un acte compulsiu. No són mobles, implica un contracte per a tota la vida.