Fèlix Larrosa es nega a declarar Lleida com a “Ciutat Republicana”

El ple de la Paeria del mes de setembre ha rebutjat la moció presentada pel grup municipal del PDeCAT i Unió que demanava declarar Lleida ‘Ciutat Republicana’. Tot i els vots favorables dels regidors d’ERC-Avancem, la Crida per Lleida-CUP i el Comú de Lleida, el posicionament del nou paer en cap, Fèlix Larrosa, ha continuat sent el mateix que el del seu predecessor, Àngel Ros, i ha fet pinya amb Ciutadans i el Partit Popular per evitar que prosperés el text. Així, el bloc del 155 reforçat per la regidora trànsfuga, ha acabat imposant-se per només 13 vots a 12, ja que avui registraven les absències de dos regidors socialistes.

El president del grup, Toni Postius, considera que “el ple d’avui demostra que a Lleida el 155 encara no s’ha aixecat”. “El nou alcalde continua valent-se de les mateixes aliances que el seu predecessor per donar empara a la violència policial i per donar l’esquena als lleidatans i lleidatanes que van trencar-se literalment la cara per votar l’1 d’octubre”. Malgrat que Larrosa s’ha declarat en diverses ocasions “republicà”, entre altres en el seu discurs d’investidura com a paer en cap, avui no ha dubtat a votar en contra del punt que demanava “declarar la ciutat de Lleida ‘Ciutat Republicana’ no reconeixent l’autoritat ni la legitimitat del rei”, així com de la petició de retirar del saló de plens tota referència a la monarquia espanyola “en especial el bust del rei emèrit Joan Carles I, que ja no és el cap de l’estat”. Cal recordar que després del discurs de Felip VI del 3 d’octubre de 2017, Larrosa va publicar al seu compte de twitter una imatge amb la bandera de la república espanyola.

La moció rebutjada també incloïa altres aspectes relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre, que aquesta setmana ha complert el primer aniversari. Entre altres punts, es reivindicava i agraïa la participació de la ciutadania en aquella votació i es reivindicava com a vàlid el resultat de les urnes. També es demanava una condemna enèrgica de la violència policial i emprendre accions legals contra els seus responsables. Per una altra part, el text també exigia l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, es denunciaven diverses vulneracions de drets i llibertats comeses per l’estat espanyol i es denunciava l’ús del dret penal per perseguir idees polítiques. El PDeCAT ha afegit un últim punt de rebuig a les declaracions de la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, que recentment va dir en una entrevista radiofònica que moltes de les imatges de la violència policial de l’1 d’octubre eren falses.

El grup municipal del PDeCAT constata després del ple d’avui que malgrat que Fèlix Larrosa va anunciar un canvi d’orientació respecte a Àngel Ros, continua actuant exactament igual que ell i de la mà dels mateixos aliats polítics. En la sessió plenària d’avui també ha sumat forces amb C’s i PP per fer caure una moció de la Plataforma Lleida lliure de franquisme que exigia suprimir del nomenclàtor de la ciutat els noms de carrers dedicats a figures de la dictadura del general Franco.