Un estudi a 520.000 individus identifica 22 nous factors genètics associats al risc d’ictus

La comparació d’aquests resultats amb extenses bases de dades biològiques proporciona noves pistes sobre els mecanismes de l’ictus i il·lustra el potencial de la genètica per identificar dianes farmacològiques per al seu tractament. Els resultats de l’estudi genètic més gran sobre l’ictus realitzat fins al moment es publiquen en la versió online de la revista Nature Genetics. L’estudi es va basar en mostres d’ADN de més de mig milió d’individus europeus, nord-americans, sud-americans, asiàtics, africans i australians, dels quals 67.000 van tenir un accident cerebrovascular. Els participants provenien de 29 estudis. Segons Israel Fernàndez, un dels investigadors, l’estudi Megastroke ha permès també descobrir noves vies metabòliques que estan implicades en el risc d’ictus.

Dels milions de variants genètiques analitzades, 32 regions genòmiques independents van mostrar una associació amb l’ictus. Dos terços d’elles són noves, és a dir, que no es tenia constància de la seva relació amb la patologia.

L’ictus pot originar-se per alteracions vasculars, incloses artèries grans i petites, coàguls formats en cavitats cardíaques i alteracions en el sistema venós. Els investigadors van trobar factors de risc genètics implicats en cadascun d’aquests mecanismes. Van mostrar que alguns factors de risc genètic influeixen en mecanismes específics i altres afecten la susceptibilitat a l’ictus en general. També van trobar influències genètiques compartides entre l’ictus causat per l’oclusió d’un vas (la causa més comuna d’ictus, l’ictus isquèmic) i l’ictus causat per la ruptura d’un vas sanguini (l’ictus hemorràgic, la causa més catastròfica d’ictus), quan sovint es creia que tenien mecanismes oposats.

L’investigador Jiménez Conde, de l’IMIM, explica que l’examen de les àrees genòmiques va permetre saber que algunes d’elles se superposen amb àrees genòmiques implicades en afeccions vasculars relacionades com fibril·lació auricular, la malaltia arterial coronària, la trombosi venosa o alguns factors de risc vascular, especialment pressió arterial elevada i en menor proporció, la hiperlipidemia.

A més, els investigadors van descobrir que els gens que van identificar poden millorar les dianes farmacològiques per a la teràpia antitrombòtica, que s’utilitza per reobrir els vasos sanguinis closos en pacients amb ictus durant la fase aguda o per prevenir esdeveniments vasculars, inclòs l’ictus. Aquestes troballes il·lustren el potencial de la genètica per al descobriment de fàrmacs.

Segons l’investigador Jordi Jiménez Conde, les troballes genètiques representen un primer pas cap al desenvolupament de tractaments personalitzats basats en l’evidència per a aquesta malaltia tan complexa. Caty Carrera, del VHIR, destaca que els resultats són fruit de bases de dades biològiques internacionals i que s’han generat gràcies nous enfocaments internacionals.

L’estudi va ser realitzat per membres del consorci MEGASTROKE que inclouen grups d’investigació d’accidents cerebrovasculars d’Alemanya, França, el Regne Unit, Japó, EE. UU., Islàndia, Espanya, Suïssa, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Estònia i Polònia, Singapur, Austràlia i el Canadà. Aquesta col·laboració internacional a gran escala va ser facilitada per l’International Stroke Genetics Consortium, que ha reunit experts en genètica d’accidents cerebrovasculars de tot el món durant els últims 10 anys.