Es despengen les primeres plaques franquistes a Lleida

L’empresa ha començat a retirar les primeres les plaques després d’obtenir per escrit l’autorització de l’alcalde perquè pugui ocupar la via pública per poder-les treure. L’objectiu és poder-les despenjar massivament d’aquí a unes setmanes amb l’ajuda dels voluntaris que responguin a la crida que han fet a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #PlaquesACost0 i #Francohamort i fer-ho conjuntament amb la plataforma ‘Acaba amb la Placa’. Aquesta entitat ha convocat per dissabte que ve, 18 de març, una trobada per repartir fulletons als edificis on encara perviuen aquests símbols i demanar així demanar el vist-i-plau dels veïns per treure’ls. A partir d’aquí, la ‘retirada popular’ es preveu fer el 22 d’abril. Canadell considera que sumar esforços amb ‘Acaba amb la placa’ és “el més adequat perquè sigui la societat civil de Lleida la que demostri a l’alcalde que hi ha algun interès darrere la seva postura, perquè està clar que no hi ha cap qüestió econòmica que impedeixi fer-ho”.

Aquest dissabte les plaques les han retirades totes tres al barri de la Bordeta, als carrers Col·legi, Centre i Beata Jornet. Ho han fet, amb escala i tornavís, els representants de l’empresa i alguns voluntaris.

Cal recordar que a principis d’aquesta setmana, en una entrevista a la Xarxa, l’alcalde de Lleida va instar aquells que se sentin molestos per la presència de plaques franquistes a “agafar escala i tornavís i treure-les ells mateixos”. Ros ho va dir perquè no preveu que la Paeria destini cap partida pressupostària a retirar aquesta simbologia feixista, un posicionament que va reiterar aquest mateix divendres al·legant que tendeix a acceptar “col·laboracions desinteressades” com la que ha fet Petrolis Independents. Ros també va respondre les crítiques d’alguns partits polítics, que va qualificar de “molt dures i injustes”, repassant el seu passat com a membre de l’Assemblea Catalunya, del Congrés de Cultura Catalana, del PSUC i del PSC, per dir que no necessita carnets de demòcrata. El paer en cap també va recordar que amb ell d’alcalde es van canviar diversos noms de carrers que recordaven al franquisme, que es va fer una tasca de dignificació i reparació al cementiri municipal i que es va enderrocar el monument als caiguts que hi havia a la plaça Cervantes.

A tot això, aquesta setmana el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, també ha emès una resolució en què considera que la Paeria efectivament està infringint aquesta llei perquè “li correspon a l’administració municipal fer-se càrrec de la despesa” de la retirada de les plaques franquistes. El Síndic de Greuges s’ha pronunciat arran d’una queixa de l’entitat ‘Acaba amb la Placa’, que al gener va presentar una moció en el ple municipal perquè la Paeria assumís la retirada dels símbols amb el jou i la fletxa i que no va prosperar.

Altres iniciatives contra la presència del franquisme a Lleida

El mateix 18 de març a les sis de la tarda la plataforma ‘Lleida lliure de franquisme‘ ha convocat una manifestació per reclamar que es retirin del nomenclàtor de la ciutat de Lleida el nom de 9 carrers dedicats a personalitats vinculades amb el franquisme. La plataforma es desvincula de la iniciativa de l’empresa de benzineres perquè insisteix que és l’Ajuntament el que ha de prendre la iniciativa i assumir els costos de retirar les plaques amb simbologia feixista.