Els peixos del tram final de l’Ebre superen els nivells màxims de mercuri i hexaclorobenzens

Els exemplars de peixos analitzat en tres punts del tram final del riu –Ascó, Benissanet i Campredó- per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) superen els valors màxims de mercuri i, en el cas concret d’Ascó, també els límits d’hexaclorobenzens que estableixen les normes de qualitat ambiental (NCA). Així ho revela l’informe anual de la Xarxa de Control de Substàncies perilloses de l’organisme de conca, que analitza els incompliments en matèria de contaminants al curs fluvial. Tot i que, en el cas dels sediments la legislació no marca límits màxims, les concentracions de metall pesant són significatives en els fangs d’Ascó i Benissanet. L’estudi també revela “concentracions significatives” de DDT en els peixos d’Ascó i Campredó, així com la presència d’aquest insecticida prohibit des de fa dècades als fangs de les mateixes estacions de mostreig. Per contra, i segons l’organisme de conca, les mostres d’aigua no han revelat cap presència significativa de contaminants al tram final del riu. Tot i això, i malgrat situar-se molt per sota dels nivells que recomanen la NCA, les estacions del curs baix destaquen per ostentar els valors més alts d’arsènic de tota la conca.
Segons l’informe de la CHE, les presència de mercuri en sediments i en concentracions per sobre del nivell màxim de la NCA en els peixos, detectades tant a la part baixa com a la pràctica totalitat de les estacions de la conca, són ja coneguts i composen una fotografia “similar a la dels últims anys”. Aquesta detecció resulta especialment important en el cas del Cinca, aigües avall de Monsó. En el global de la conca, els principals incompliments se situen a l’afluent Gállego, a la província d’Osca, per la presència d’HCHs, així com a Zadorra, a Álaba, per la presència de la mateixa substància que té com a origen lixiviats d’un abocador.