El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reprès la causa per desobediència contra el conseller d’Interior, Miquel Buch, i l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, per promoure l’1-O entre els alcaldes, quan el primer presidia l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la segona l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El TSJC havia enviat al febrer la causa al Tribunal Suprem, i ara la torna a tenir a les seves mans després que el magistrat instructor de l’alt tribunal Pablo Llarena hagi rebutjat la seva competència per investigar-la. La investigació deriva de la querella que la fiscalia va presentar al setembre.
Segons ha avançat ‘La Vanguardia’ i han confirmat a l’ACN fonts properes al cas, la causa va arribar al TSJC dimecres passat i ara cal fixar data per la declaració dels dos investigats. Buch, com a membre del Govern, és aforat.
El TSJC va admetre a tràmit la querella per desobediència i va acordar citar-los a declarar com a investigats, encara que sense fixar una data, a l’espera que la resolució fos ferma. Quan el Suprem va assumir la causa per rebel·lió contra els líders independentistes, el TSJC li va remetre la investigació sobre Buch i Lloveras, per evitar “resolucions contradictòries” i possibilitar “la investigació i enjudiciament conjunt” del cas relatiu al procés sobiranista.
Segons l’exposició raonada que el magistrat instructor de la Sala Civil i Penal del TSJC Jordi Seguí va enviar a Llarena, a les 23.31 hores del 6 de setembre, minuts després d’haver-se aprovat la llei del referèndum, Lloveras i Buch van enviar un correu electrònic als alcaldes de Catalunya on se’ls indicava que havien de procedir a confirmar la disponibilitat de locals de votació, i els facilitaven un model de decret d’alcaldia per mostrar el seu suport polític al referèndum.
Tot i la suspensió del referèndum per part del Constitucional, el 10 de setembre Lloveras va enviar un altre correu als associats amb un informe elaborat pel col·lectiu Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local per la Independència (SITxCAT) sobre l’1-O, que concloïa que el dret internacional empararia l’actuació dels funcionaris que desobeïssin el TC i complissin la llei catalana.
El 12 de setembre, Lloveras i Buch van enviar un tercer correu amb el nom de ‘Material de campanya pel Referèndum de l’1 d’octubre’, que contenia el model de dos cartells de foment de la participació i, en el cas de l’AMI, un que demanava el vot afirmatiu.