El segon anuari ornitològic del Delta, ja disponible en format digital

El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha publicat, en format digital, el segon anuari ornitològic del Delta, que inclou les observacions d’avifauna més destacades que es van fer durant l’any 2015. La publicació inclou tres espècies no documentades fins ara al delta de l’Ebre, exemplars d’arpella pàl·lida russa, de cotxa diademada i de repicatalons petit, que segurament es van desviar de les seves rutes migratòries habituals. També s’hi poden trobar 266 tàxons –agrupacions de subespècies-. L’anuari també inclou un article amb els resultats de totes les campanyes d’anellament dutes a terme en l’àmbit deltaic.

Amb aquesta publicació periòdica es documenta científicament l’avifauna del Delta i es divulga la riquesa i la importància d’aquest espai protegit entre el públic en general i especialment al vinculat al turisme ornitològic. S’ha nodrit de dades obtingudes per part de l’equip editor i d’informació publicada en webs especialitzades. Incorpora una extensa documentació gràfica i fotogràfica, amb més de 200 imatges, repassa totes les espècies i subespècies d’ocells observades el 2015 (266 tàxons), i s’aporta informació qualitativa – amb dades fenològiques i observacions d’espècies accidentals -, i quantitativa – sobre les poblacions hivernals, reproductores i migradores-.

Les tres espècies que es van albirar per primer cop al Delta el 2015 s’incorporaran en la propera actualització de la Llista Patró dels ocells del delta de l’Ebre – que inclou actualment 427 tàxons, entre espècies i subespècies-. Són ocells migradors totals o parcials, amb una distribució geogràfica força allunyada del territori.

Per exemple, la cotxa diademada es distribueix pel nord d’Àfrica des de nivell de mar fins a altituds força elevades i generalment només fa moviments estacionals locals en alçada. El repicatalons petit, en canvi, es reprodueix en una àmplia franja des del nord d’Escandinàvia fins a l’extrem oriental siberià però hiberna en contrades tropicals i subtropicals, sobretot nord-est de l’Índia, sud-est de la Xina i nord d’Indoxina. Finalment, l’arpella pàl·lida russa nidifica a les estepes euroasiàtiques, des d’Ucraïna fins al nord-oest de la Xina, i hiberna al sud del Sàhara o des de Pakistan fins al sud-est de la Xina.

En l’anuari, es considera que aquests ocells s’haurien desviat de les rutes migratòries habituals per causes desconegudes, tot i que en el cas de l’arpella pàl·lida russa podria estar relacionada amb una expansió cap a l’oest de la seva àrea de distribució europea durant l’època reproductora.