El president de l’ACUP considera que les mentides en els currículums demostren el prestigi de la universitat

Després dels casos d’irregularitats en l’obtenció dels títols de màsters i les falsedats incloses en els currículums públics d’alguns polítics, el rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Josep A. Planell, considera que el prestigi de la universitat no s’ha vist afectat perquè la ciutadania és conscient de la funció social que compleix la institució. Per això, demana no generalitzar en el cas dels màsters i trasllada tota la responsabilitat als qui han falsejat les dades acadèmiques, en el cas dels títols universitaris no obtinguts. Per Planell aquesta situacó ”prestigia” la universitat perquè demostra que tenir títols universitaris ”dona punts”.
En una entrevista a l’ACN, Planell ha plantejat que si una persona diu que té un títol per Oxford o Standford i no és veritat, la universitat no es posa en qüestió. ”És molt absurd”, constata Planell, que considera que ”els responsables són els responsables”. Per això demana no generalitzar perquè aquesta situació obliga a ”passar pel cercle” a tothom. Planell però, va més enllà i posa en dubte que si algú menteix mereix o no la confiança d’una altra persona i per tant, alerta del perill que suposa deixar a les seves mans ”aspectes de l’administració pública”.

Sense treure importància al fet de mentir, Planell apunta que tothom menteix. En el cas dels falsos títols universitaris, pel president de l’ACUP és una mostra que la universitat ”prestigia” i posa de manifest que els polítics aspiren a una formació que no tenen. ”Ens estan enganyant, sí, però posa de relleu a què aspiren”. Per Planell és significatiu que afegeixin un màster al currículum ”en comptes de dir tinc un Porsche” perquè prefereixen ”figurar” que tenen una titulació universitària.

Plantell reivindica que entre les funcions socials de la universitat és constituir-se com un sistema d’ascensor social que permeti augmentar l’ocupabilitat i per tant contribuir al PIB de la societat. Per això, lamenta que la societat actual exagera la tendència ”dels 140 caràcters” i que ”amb una frase lapidària” s’acaba posant ”tot al mateix sac”. En aquest sentit, recorda que el cas dels màsters ha posat sobre la taula tres casos d’un mateix institut de la mateixa universitat i que no pas els 1.500.000 alumnes de tot el sistema espanyol. ”Quan n’hi hagi 200, llavors comencem a parlar”, ha conclòs Planell.

Per Planell, el cas els màsters ha estat una ”pugna política” en què els diferents actors s’han agafat a aquest tema per ”tirar-se pel cap”. Planell reconeix que hi ha irregularitats però creu que això ”no ha d’embrutar ni el prestigi ni la funció de la universitat”.

El sistema d’acreditació funciona

Planell també s’ha mostrat crític amb les veus sorgides per posar en qüestió el sistema d’acreditació dels títols universitaris. Per Planell, que més del 90% dels títols presentats passin l’acreditació és ”absolutament normal” perquè les universitats si no ho veuen clar, ”ho retiren”. Planell recorda que presentar un títol universitari comporta entre tres i quatre anys de feina per estructurar les assignatures i el contingut. ”Les universitats no ens presentem a un examen perquè ens suspengui”, ha conclòs Planell. Per això, defensa que el sistema de regulació actual funciona.