El paisatge de Lleida, més protegit i endreçat

L’Ordenança del Paisatge de Lleida entrarà oficialment en vigor demà, culminant així un llarg procés participatiu i de treball tècnic iniciat fa tres anys, fins a disposar d’aquest document pioner, que va ser aprovat amb un consens molt ampli en el ple municipal del passat mes de novembre.

Es tracta d’un text legal que protegeix la identitat de la ciutat i garanteix el dret col·lectiu a gaudir d’un entorn agradable i harmònic, tant en l’àmbit urbà com el rural. Per donar-lo a conèixer, la Fundació del Paisatge de Lleida està impulsant l’edició d’un Manual de Bones Pràctiques, que servirà per fer difusió de la normativa i explicar de forma planera aspectes més tècnics d’aquesta normativa.

Anirà acompanyat d’una campanya informativa i amb xerrades enfocades a diferents col·lectius (com col·legis professionals, associacions de veïns, comerciants, hostalers, etc), que s’aniran desenvolupant en els pròxims mesos i que serviran per donar a conèixer l’ordenança i el manual.

L’ordenança té com a principis bàsics posar ordre a l’entorn urbà i rural promovent un ús sostenible del paisatge, protegir les visuals dels seus principals referents paisatgístics i monumentals i millorar l’autoestima dels veïns i veïnes de Lleida. Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a la conservació i millora del nivell de qualitat del paisatge i es fa necessària la seva implicació, com també la d’entitats, empreses i altres col·lectius, per aconseguir aquests objectius.

Cal tenir en compte que, malgrat que l’ordenança entra ja en vigor, s’estableixen períodes transitoris d’entre tres i deu anys perquè els elements ja existents s’adaptin a les noves disposicions.

Noves Àrees d’Interès Paisatgístic

Es té especial cura per les Àrees d’Interès Paisatgístic, que reben una protecció especial que limita les actuacions al seu entorn, tant en l’àmbit urbà, com en el rural. S’hi inclouen el Centre Històric, el Turó de la Seu Vella, el Turó de Gardeny, el Parc dels Camps Elisis, la façana fluvial, el parc de la Mitjana, l’espai fluvial del riu Segre, els Aiguamolls de Rufea i les vores dels canals, així com la resta de parcs urbans i rurals previstos al planejament. Aquesta tasca de protecció especial l’assumirà la nova Comissió Municipal del Patrimoni Cultural i del Paisatge.

Un entorn urbà més endreçat

Es regulen també tota mena d’aspectes relatius a construccions, instal·lacions i altres elements que puguin tenir incidència en el paisatge, amb el criteri bàsic de garantir que la seva presència i disposició no malmeti la imatge de la ciutat. Així, es defineix com s’ha d’actuar en façanes, parets mitgeres, terrats i balcons, cobertes, solars sense edificar, locals tancats, zones verdes, terrasses i paradetes de fira, entre altres àmbits. Això inclou la regulació del cablejat, els rètols, tendals, antenes, cartelleres, la publicitat, les activitats domèstiques en balcons i terrasses, les jardineres, la instal·lació d’aparells de climatització, marquesines, etcètera.

Algunes de les mesures previstes són la necessitat d’adequar les noves edificacions a les característiques de l’entorn; l’obligatorietat de donar tractament de façana i integrar en el paisatge les parets mitgeres; que l’Ajuntament pugui ordenar la retirada o la reconstrucció de conductes o instal·lacions que perjudiquen la percepció de la façana; que les operadores de telecomunicacions hagin de compartir emplaçaments per les antenes sempre que sigui possible; que els propietaris de locals buits en zones d’interès hagin de dignificar els aparadors; que la roba s’hagi d’estendre de manera que no resulti visible des dels espais públics; i que els elements de jardineria disposin de les degudes proteccions per evitar que caiguin al carrer.

La protecció de l’àmbit rural, una prioritat

Pel que fa a l’àmbit rural, la normativa regula les construccions, les activitats agràries i les seves edificacions vinculades, els tancaments de finques, els canals de reg, els canvis en l’àmbit parcel·lari, la senyalització i el manteniment de marges i camins.

Se segueix una estratègia d’integració paisatgística de les construccions, evitant els eixos visuals principals, aprofitant la topografia del terreny per soterrar o ocultar les edificacions i promovent la rehabilitació d’edificis existents abans que la construcció d’altres nous. Es regulen aspectes com la instal·lació de captadors solars, antenes, tanques, conduccions i elements d’enllumenat. També es tenen en compte altres vinculats amb activitats productives, com l’homogeneïtzació de materials i formes dels hivernacles, la instal·lació de sitges, mesures correctores de l’impacte paisatgístic de les activitats extractives i pantalles visuals per activitats econòmiques no agràries. No es permet alterar la morfologia del territori, per exemple per fer-hi basses o bancals, sense autorització expressa.

Finalment, l’ordenança també estableix una sèrie de normes per als espais industrials, comercials i de serveis i sectors d’activitat econòmica.