El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona mostra l’obra del fotògraf Pere Català Pic

Conegut sobretot com a autor del famós cartell Aixafem el feixisme, el fotògraf i publicista Pere Català i Pic (Valls, 1889 – Barcelona, 1971) va destacar també per la seva tècnica de fotomuntatge, que va començar a experimentar el 1929 i que li va permetre trencar la normalitat, incorporar a la imatge una sensació de moviment i cridar l’atenció del públic. Una mostra d’aquestes obres s’exposa ara al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT), juntament amb altres fotografies de caire més convencional on Català i Pic retrata a personatges -el president Macià, i ciutadans anònims de l’època- esdeveniments històrics -com ara la visita del Cardenal Vidal i Barraquer a Vimbodí, el 1928- i imatges de pobles i ciutats del Camp de Tarragona de principi de segle. L’exposició inclou material inèdit provinent del seu arxiu personal i, segons el comissari de la mostra, Pablo Giori, es tracta de la més gran duta a terme sobre català i Pic en els darrers vint anys.

L’exposició, titulada Pere Català i Pic. Fotografia, patrimoni i avantguarda, s’ha inaugurat aquest dijous, dia 16 de març, en un concorregut acte encapçalat per Joan Olivella, diputat delegat de Cultura de la Diputació; Albert Batet, alcalde de Valls; Pablo Giori, comissari de la mostra i biògraf de Català i Pic; Rafel Català, en representació de l’Arxiu Pere Català, i Rosa M. Ricomà, directora del MAMT. L’acte ha anat precedit de la conferència El fotomuntatge com una eina de combat: estètica, pedagogia i vendes, a càrrec de Pablo Giori. L’exposició es podrà visitar fins al 30 d’abril, i l’entrada és de franc, com també ho és la visita al MAMT (carrer de Santa Anna, 8, Tarragona).

Pere Català i Pic va néixer a Valls al 1889, però de seguida es va instal·lar junt amb la seva mare a Barcelona. Una càmera guanyada en un sorteig li va permetre aficionar-se a la fotografia, tot i que la seva formació va ser bàsicament autodidacta. Entre 1915 i 1931, va decidir establir-se com a fotògraf a la seva ciutat natal, on hi va fer, a part de retrats, fotografia documental d’un ampli registre temàtic. Amb l’arribada de la República va anar-se’n altre cop a Barcelona, tot dedicant el seus esforços a la renovació de la fotografia publicitària. Durant la Guerra Civil, va posar el seu enginy al servei de la propaganda republicana, ocupant-se del Comissariat de Propaganda de la Generalitat.