El georadar permet veure una gran ciutat ibera soterrada a Banyeres del Penedès

L’ús del georadar ha permès descobrir 2,5 hectàrees d’una gran ciutat ibera soterrada al municipi de Banyeres del Penedès. Es tracta d’una població d’una importància comparable a la d’Ullastret, el major nucli urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya. La troballa s’ha fet en el marc del projecte de recerca liderat pels professors de la UB Joan Sanmartí i Jaume Noguera i per Maria Carme Belarte (ICREA i ICAC).

Els resultats de la prospecció geofísica, realitzada per l’empresa SOT Prospecció Arqueològica i dirigida per Roger Sala, mostren bona part d’una ciutat amb una estructura viària força regular formada per uns carrers aproximadament paral·lels i amples, creuats perpendicularment per unes vies més estretes. Fins ara s’han identificat uns 200 recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat. Hauria estat la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu ibèrica d’aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que s’estén entre el massís de Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien la seva gran capital a Kesse, l’actual Tarragona. Ja unes excavacions preventives als anys 80 i 90 van apuntar la possible existència del gran assentament que ara mostra el georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagnètiques dels materials del subsòl. Pel que fa la cronologia, la recollida de material ceràmic superficial i els antics treballs d’excavació indiquen que ja existia un nucli de població en el segle VI aC, que va perdurar fins entorn l’any 200 aC, quan fou abandonat en relació amb la Segona Guerra Púnica o les revoltes indígenes immediatament posteriors.

Els investigadors tenen la intenció de fer enguany una primera excavació, un sondeig per tal de comprovar els resultats en les zones de més difícil interpretació. Tot seguit s’iniciaran els treballs d’excavació en extensió, sempre en coordinació amb l’ajuntament de Banyeres del Penedès. «El resultat del georadar facilitarà enormement la tasca d’excavació, ja que permetrà gestionar i planificar els treballs; encara que sempre hi ha elements que no estan clars, per exemple sembla que hi ha construccions i trama urbana més enllà del sistema defensiu al sud de la població», explica el professor Noguera.

L’Ajuntament de Banyeres del Penedès passarà a ser el propietari del conjunt dels terrenys, ja que està prevista comprar-los en els pròxims mesos. El consistori està fent els tràmits per poder començar les excavacions juntament amb la UB, sempre amb la intenció de divulgar i mostrar al públic el jaciment. Per l’alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, aquesta «és una gran troballa, important no només per al nostre municipi sinó per al conjunt del país».

La recerca sobre aquesta nova ciutat es fa en el marc del projecte Caracterización de los asentamientos urbanos en la costa de la Iberia septentrional (siglos VI-III aC), finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, alhora que el jaciment forma part del projecte de recerca de la UB El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la Protohistòria i l’època romana republicana.

Per fer públic la troballa de la ciutat ibèrica, el passat dimarts a les 19 hores, va tenir lloc a Banyeres del Penedès la conferència “Una Ciutat Ibèrica de la Cessètania Oriental: El jaciment de les Masies de Sant Miquel” al palau d’Heretat Sabartés, propietat de Sumarroca.

A l’esdeveniment van assistir el Dr. Joan Gómez director de l’ICAC, la Dra. Maite Miró cap del servei d’arqueologia de la Generalitat de Catalunya, el diputat de cultura Joan Olivella, el Dr. Jaume Buxeda Vicedegà de Recerca de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Roger Sala investigador de l’empresa SOT Prospecció el qual va presentar el vídeo i el Dr. Joan Sanmartí Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, el qual va ser l’encarregat de la conferència.

A l’esdeveniment van assistir més de 200 persones del món de l’arqueologia, banyerencs i banyerenques, com polítics i especialistes en la matèria, els quals es van mostrar molt contents i satisfets per aquesta magnífica troballa.