El fons mexicà del fotoperiodista Walter Reuter sobre la Guerra Civil s’exposa per primera vegada a l’Estat

El fotoperiodista alemany Walter Reuter va incorporar-se com a voluntari a les milícies antifeixistes espanyoles a l’inici de la Guerra Civil, l’any 1936. Del conflicte bèl·lic en va deixar testimoni amb fotos que paradoxalment no mostren la crueltat de la guerra. És aquesta “la peculiaritat” del fotògraf que protagonitza l’exposició “Walter Reuter: la llum en la nit fosca”, explica la comissaria Rocio Arnal, estudiant del grau d’Història i membre del Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials de la URV (CECOS). Junt amb el Centre d’Imatges de Tarragona i l’Arxiu de l’Ajuntament han produït i organitzat la mostra, que exhibeix per primera vegada a l’Estat espanyol les imatges de Reuter que integren l’arxiu familiar de Mèxic, on el fotògraf va exiliar-se l’any 1942. Es pot veure fins al 24 de març al Centre d’Art de Tarragona (Tinglado 2 del Moll de Costa).

Reuter va fotografiar tant les classes populars que s’incorporaven a les milícies com els desplaçats i evacuats que fugien dels horrors de la guerra i la repressió. No obstant això, “Reuter no presenta els horrors de la guerra, sinó la solidaritat, la humanitat, nens jugant, la quotidianitat més enllà de la guerra”, explica Arnal. Per això va ser un fotògraf requerit per la República i a més d’escoles, esdeveniments esportius i retrats de la vida quotidiana també va captar polítics, com el president de la República Juan Negrín, o intel·lectuals com Max Aub i Hans Kahle.

Les seves imatges van servir per il·lustrar els projectes i programes socials del govern republicà, també va treballar com a fotògraf per a revistes gràfiques estrangeres i l’any 1937, des de Barcelona, va iniciar la seva col·laboració professional amb La Vanguardia. La seva producció fotogràfica es va desenvolupar a la reraguarda, on va fixar el seu objectiu en els infants. Per això les seves fotografies es consideren, com diu el títol de l’exposició, “la llum en la nit més fosca”.

L’any 2011, diverses recerques van permetre afirmar que els 4.000 negatius apareguts en una llauna als arxius de l’Associación Española de Cine Científico i que, fins aleshores s’atribuïen les imatges a Guillermo Fernández Zúñiga, eren en realitat les fotografies perdudes de Walter Reuter, que l’any 1939 va donar a un amic en el seu camí de l’exili a França. Després d’estar a un camp de treball a Argèlia, l’any 1942 es va exiliar definitivament a Mèxic, on va residir fins a la seva mort a l’any 2005.