El dret d’admissió discriminatori i el racisme institucional, una realitat a Catalunya

Dijous passat la Sala Polivalent de la biblioteca Marcel·lí Domingova ser un cop més el lloc escollit per SOS Racisme per presentar l’informe anual L’Estat del Racisme a Catalunya, enguany amb dades de 2017.

Entre altres assistents, hi havia la regidora de Serveis Socials, Maria Jesús Viña, i representants de l’associació tortosina Atzavara.L’encarregat de presentar l’informe va tornar a ser EdoBazzaco, membre de l’ONG.

Ja ha passat un quart de segle des que SOS Racisme va crear el SAID, el Servei d’Atenció i Denúncia destinat a les víctimes del racisme i la xenofòbia, que atén unes 500 persones anualment. Malauradament, les violacions dels drets de les persones també “es continuen reproduint com fa 20 anys”, va subratllar Bazzaco.

Aquestes violacions s’esdevenen tant en el sector públic com en el privat. Les darreres tenen a veure amb l’accés a l’habitatge o a espais de lleure, freqüentment vetats a “persones amb trets negres o magrebins”. Segons l’article 512 del Codi Penal, aquesta discriminació constitueix un delicte que implica sancions.

Per comprovar la vigència dels casos denunciats, l’any passat l’ONG va dur a terme enregistraments amb càmera oculta, una mostra dels quals es van projectar al llarg de l’acte. Després d’haver denunciat els locals que discriminaven per motius ètnics, els seus propietaris han hagut de fer front a sancions. SOS Racisme acaba d’engegar una campanya per animar tothom a denunciar aquesta mena de situacions i combatre’n “la normalització”.

Així mateix, l’entitat està impartint formació entre entitats com Ferricarrils de la Generalitat , empreses de seguretat privada i agents de la Guàrdia Urbana, perquè tinguin clar que el dret d’admissió racistaconstitueix un delicte i sàpiguen com procedir.Bazzaco insisteix en la necessitat de denunciar, no en va “quan els propietaris dels locals se sentin pressionats, començarem a avançar. El sistema judicial és estructuralment racista, però no oblidem que cada cas guanyat obre una jurisprudència”.

Una altra campanya encetada per l’entitat és “Pareu de parar-me”, per fer front a un “racisme institucional i institucionalitzat, sobretot exercit pels cossos policials”. La iniciativa pretén denunciar el fet que, als carrers catalans, “els urbans aturen un determinat perfil de subjecte. Els drets acaben convertint-se en privilegis, pel fet de tenir la pell d’un color determinat” Segons les Nacions Unides, “el criteri ètnic no és apte per aturar persones”. L’ONG exigeix que aquesta declaració “es reculli legalment a Espanya”. D’altra banda, vol informar tota la ciutadania dels seus drets davant actuació policial.

Després de la projecció d’un vídeo d’aquesta campanya, Bazzaco va anunciar la imminent publicació d’una guia que explica com actuar quan ens aturen els cossos policials i el procés de denúncia posterior. A la web de “Pareu de parar-me” hi ha molts testimonis similars al que mostra el vídeo.

El racisme institucional no s’acaba aquí. Malgrat la tipificació dels delictes d’odi al Codi Penal, “les eines existents protegeixen determinats col·lectius i en menyspreen d’altres”. Com a exemple, els fets del passat 1 d’octubre, que van menar a acusacions de delictes d’odi: “Hem denunciat la instrumentalització d’una eina per destinar-la a la repressió. Aquesta instrumentalització revictimitza les persones que ja pateixen racisme, les desprotegeix”.

Un dels àmbits d’actuació històrics de l’entitat ha donat lloc al naixement de la plataforma “Vot x tothom”. Segons el representant de SOS Racisme, “un 15 % de la població de Catalunya no té drets polítics, perquè, tot i residir al país, no en té la nacionalitat. Així doncs, una democràcia ja molt feble pateix una exclusió numèricament molt important.” Aquest fet encara sorprèn més si tenim en compte que “aquesta població privada de vot és objecte de discurs polític, com ara el de formacions xenòfobes”.

L’acte va concloure amb un debat i amb l’anuncia de SOS Racisme de la propera celebració a Tortosa d’una jornada de treball i reflexió destinada a compartir idees per afavorir la convivència.