El documental de Pau Donés, ‘Eso que tú me das’, als cinemes el 30 de setembre

‘Eso que tú me das’ és el resultat, “gens lacrimogen”, d’aquella darrera entrevista, que més aviat és una oda a la vida perquè el seu protagonista parla de la mort des de la serenor, i amb la perspectiva que aquesta és conseqüència de la vida. “Potser ningú ens ha parlat de la mort així, amb aquesta enteresa”, va dir Évole.

“És un marxar d’una manera extraordinària”, va reivindicar Évole, alhora que considera que si Pau Donés hagués estat en un teatre, “és d’aquells que fa sortir a l’actor 10 vegades a l’escenari perquè el públic no vol deixar d’aplaudir-lo”. A més, va assegurar que si algú pensava que les seves cançons, vitals i lluminoses, tenien un punt de ‘postureig’, veient com ha marxat, “està clar que no, que ell és així”.

“Si l’espectador pot treure la meitat del que jo he pogut treure fent aquest treball, crec que és moltíssim. A mi m’ha servit molt les coses que el Pau diu al documental”, va comentar Évole, que considera que la pel·lícula es pot veure amb una llibreta i anar apuntant, i fins i tot rellegir-les en algun mal dia. I ha afegit: “Hi ha frases del Pau que s’haurien de prendre com un medicament cada vuit hores perquè poden ser molt útils per segons quins estats d’ànim”.