El Consell del Segrià presenta un Pla de reactivació socieconòmica de la comarca

El Consell Comarcal del Segrià ha presentat aquest dijous al Consell de les Alcaldies el Pla de reactivació econòmica covid-19 de la comarca. El document té per objectiu recuperar l’activitat econòmica i promoure accions de desenvolupament local i estratègic als municipis del Segrià, especialment afectats per les restriccions derivades de la pandèmia.

Després de fer una diagnosi de la situació amb entrevistes a les 37 alcaldies del Segrià, s’han plantejat propostes en diferents línies d’actuació com ara agricultura i ramaderia d’alt valor afegit, emprenedoria, digitalització, energia renovable i sostenible, territori atractiu i territori de les persones.

El Consell del Segrià ha elaborat dos tipus de diagnosi. Per una banda, un mapa econòmic segons variables com la disponibilitat de fibra òptica, sòl industrial, l’edat de la població, l’existència de residències d’avis, centres de dia i instituts de secundària, l’estat de l’enllumenat públic i la tipologia del municipi (micropobles, municipis rurals o semiurbans). A la vegada, també s’ha fet un mapa de serveis a la gent gran tenint en compte variables com ara les residències i centres de dia, comerços d’alimentació, caixers automàtics, farmàcia, CAP, centres de serveis i l’envelliment de la població.

L’estudi econòmic conclou que el fet que el Segrià sigui una comarca bàsicament agrícola i amb municipis amb poc teixit comercial ha fet que la covid-19 hagi tingut poca afectació a nivell empresarial. També s’han detectat diverses problemàtiques estructurals com ara constants talls de llum a la xarxa elèctrica, poca implantació de la fibra òptica en micropobles malgrat arriba al 65% del territori i mala cobertura, baix relleu generacional en l’agricultura, manca de vivers i espais de coworking, poca oferta de locals i naus industrials malgrat que hi ha un 81% de sòl industrial disponible, la necessitat d’oferir més serveis per a la gent gran i manca d’allotjaments turístics.

Pel que fa a la població, el 62% dels municipis té una població envellida degut a la manca d’oportunitats professionals per als joves i manca d’habitatge, principalment de lloguer.

Una altra de les conclusions de la diagnosi és que la comarca està clarament diferenciada en tres zones. Per una banda, el nord, amb pobles semiurbans, població jove, polígons industrials, bona mobilitat, tecnologia i serveis. El Baix Segre compta amb municipis rurals i agrícoles, amb població envellida, manca de fibra òptica i de serveis. Finalment, el Segrià Sec es caracteritza per tenir micropobles amb població envellida i pocs serveis, sense fibra òptica ni sòl industrial disponible.

Pel que fa al mapa de gent gran, la principal conclusió és l’envelliment de la població i manca de serveis al sud de la comarca. També destaca el fet que 21 municipis han començat les gestions o tenen la intenció de crear un centre de serveis i recursos per a la gent gran, però els projectes els frena l’alt cost que suposen.

A partir de la diagnosi, es concretaran les accions de dinamització i es buscaran vies de finançament.

La primera acció es posarà en marxa de l’abril al juny i és un curs gratuït de 24 hores de Comunicació digital i xarxes socials per a persones autònomes i petites empreses del Segrià amb l’objectiu de donar un impuls a aquest negocis. El curs es farà presencialment en grups reduïts i amb les mesures de protecció a Almenar, Torrefarrera, Albatàrrec, Alcarràs, la Granja d’Escarp i Torrebesses.

Altres accions que es proposen passen per crear una xarxa de suport empresarial; fer una diagnosi dels projectes d’economia circular a la comarca i promoure taules de debat; impulsar bancs d’oficis municipals; detectar barreres en l’impuls d’accions d’eficiència energètica en els edificis públics; elaborar una diagnosi dels recursos naturals i patrimonials i espais per a gent gran, o lluitar contra el despoblament rural amb una base de dades de serveis dels municipis.

El Pla de reactivació socioeconòmica covid-19 és un projecte subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, finançat pel Servicio Público de Empleo Estatal i cofinançat en un 50% pel Fons Social Europeu.