Categories: Uncategorized @ca

El Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre ha recordat aquest cap de setmana tot el que va succeir

Pla general dels assistents i del ponent Miquel Santacreu, Catedràtic d'Història Contemporània d'Alacant en el Congrés Internacional de la Batalla de l'Ebre. Imatge del 6 d'octubre del 2018 (Horitzontal).

El Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre enfila la recta final aquest dissabte amb ponències dedicades a la Caiguda de la República i de Catalunya. Una d’elles l’ha impartit el Catedràtic d’Història Contemporània de la UAB, Pelai Pagès, que ha defensat la importància de seguir mantenint viva la memòria de la guerra. “Quan parlem de memòria històrica hem de tenir molt present la importància de la Guerra Civil perquè mantenir-ne la memòria ha de servir perquè un fenomen d’aquestes característiques no es torni a produir mai més”, ha sentenciat Pagès. Durant la jornada també s’exposaran les mircrohistòries locals, desconegudes fins ara i, es farà una visita guiada pels espais de la Tortosa Bombardejada.

Segons l’historiador Pelai Pagès la Batalla de l’Ebre va ser significativa perquè en cap indret de la Península s’havia allargat tant la confrontació armada. “Va ser la batalla més dura i llarga de tota la Guerra Civil, va comportar importants baixes sobretot per la República”, ha recordat Pagès. L’aviació també va tenir un pes rellevant en el transcurs de la batalla pel fet que l’exèrcit republicà va perdre uns 200 avions mentre que els franquistes una seixantena, ha detallat. “Va ser un desgast definitiu que no va tenir solució”, ha sentenciat Pagès.

En la seva ponència ‘Caiguda de Catalunya, refugiats i exili’, el Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, també ha explicat la rellevància del mig milió de persones que van traspassar la frontera dels Pirineus, dels quals unes 300.000 persones, en el transcurs del 1939 i 1940, van retornar a l’Estat Espanyol. “La frustració dels 200.000 exiliats que no van tornar va ser enorme, perquè els hi esperava la Segona Guerra Mundial i els camps d’exterminis i no van retornar fins a la mort de Franco”, ha constatat.

D’altra banda, durant el congrés s’han exposat microhistòries fins ara desconegudes. A tall d’exemple, s’han recollit les experiències d’un metge de campanya o la història d’un avi explicada per la seva neta a través del seu dietari. “Hem tingut més de trenta comunicacions, la resposta de la gent és que estan molt contents”, ha precisat el president de l’associació Amics i Amigues de l’Ebre, Marc March.

Amb tot, segons March, sobre la Batalla de l’Ebre encara no està tot dit. “Segurament sortiran noves informacions o documents que poden fer replantejar alguns aspectes o com a mínim complementar-los”, ha afirmat. I ha afegit que es tracta de l’esdeveniment històric “més important” ocorregut a les Terres de l’Ebre al segle XX, el qual “va marcar a molta gent i famílies, i que encara ara determina als pobles. Després de 80 anys encara es nota la por i les diferències entre famílies”, ha considerat March.

El congrés, celebrat durant aquest cap de setmana i el passat, ha acollit dotze ponències d’historiadors de renom. També s’han organitzat activitats lúdiques paral·leles com les visites guiades als espais de la Tortosa bombardejada – aquest dissabte al vespre-, visites al camp d’aviació de la Sénia, i tres exposicions de cartells fotografies i plànols on s’explica l’estratègia militar dels dos bàndols.

La ponència del catedràtic de la URV Josep Sànchez Cervelló sobre com va influir el context internacional en el desenvolupament de la Batalla de l’Ebre i una taula rodona sobre les seves conseqüències seran els encarregats de cloure el congrés aquest diumenge.

ACN