El banyolí Sergi Unanue i el barceloní Daniel Benedicto s’han convertit en els primers joves del món en creuar l’Himalaia (Nepal) a peu sense assistència. Es tracta d’una travessia de 1.700 quilòmetres i 175.000 metres de desnivell acumulat, coneguda per la seva dificultat i perillositat. En total han necessitat 99 dies per arribar a la petita localitat tibetana de Tumkot. Des de fa més d’un any, els dos viatgen pel món indefinidament, evitant els llocs turístics, i buscant maneres de desplaçar-se per terra i mar. Precisament un dels motius que els van portar a triar aquesta ruta va ser la recerca de “llibertat”. Unanue apunta que volien sentir-se “immersos en la naturalesa” i gaudir al màxim dels paisatges que es van trobar pel camí.
El Gran Camí de l’Himàlaia és una xarxa de camins que permet creuar aquesta històrica serralada pel seu tram més elevat, dins les fronteres del Nepal. Una travessia de muntanya formada per vuit dels catorze pics de 8.000 metres del món i coneguda per ser la més alta, la més llarga i una de les més difícils i perilloses.
De fet, fins al pas d’Unanue i Benedicto no constava cap registre oficial d’aquesta ruta signada per algú provinent de Catalunya, ja que només hi havia un centenar de persones registrades. D’aquesta manera s’han convertit en els primers catalans en acabar-la i – amb només 26 anys – els més joves del món en fer-ho sense cap tipus d’assistència.
Els dos viatgers van començar des del camp base del Kanchenjunga, i van acabar a la localitat de Tumkot (Humla). La ruta els ha portat a conèixer algunes de les poblacions més aïllades del món, on no arriben ni els cotxes ni els telèfons. Gràcies a l’experiència van poder comprovar de primera mà la diversitat cultural de l’Himàlaia i del Nepal, convivint amb comunitats de diferents ètnies i cultures, com ara els xerpes, els tamang o els tibetans. En el marc d’aquesta travessa van passar per jungles, deserts, llacs, boscos i glaceres. En alguns casos suportant unes condicions molt extremes, passant dels 30 graus als -25 graus.
El punt més alt pel què han passat ha estat el coll de Tashi Lapsta, a 5.755 metres sobre el nivell del mar, i el més baix a la regió de Makalu, situat a 388 metres. Tot i que han necessitat material d’acampada i tècnic, com grampons i piolet, ho han realitzat sense cordes ni arnesos. Algunes de les situacions més perilloses s’han produït en les múltiples glaceres que han hagut de travessar, però també a l’hora de creuar rius sense ponts i d’escalar parets rocoses. A més a més, han patit diverses congelacions als dits de la mà i deshidratacions severes.
Tot i això, els dos catalans tenien clar que volien fer la ruta sense cap tipus d’assistència, és a dir, sense ajuda de guies, portadors o agències turístiques. Per en Sergi Unanue es tracta d’una decisió que els ha regalat més “llibertat”. “La sensació d’estar completament immersos en aquests paisatges tan espectaculars que vam poder trobar” ha afirmat.
Un repte que va unir per segona vegada els dos joves, que normalment viatgen per separat. “Som viatgers de llarg durada, ens vam conèixer a Mongòlia, i aquesta és la segona aventura que fem junts perquè vam considerar que fer una travessa d’aquest tipus tenia molts riscos i fer-la els dos era més segur” ha explicat, subratllant que exigia de “gran preparació física i mental” perquè “l’Himàlaia és molt salvatge i no perdona”.
Dos viatgers sense bitllet de tornada
En Sergi Unanue – més conegut com a “Walliver” al món digital – i en Daniel Benedicto, de Banyoles i Barcelona respectivament, són dos viatgers que s’anomenen de “llarga durada”, sense una ruta marcada ni bitllet de tornada. Des del 2018 es desplacen per diferents països del món per terra i mar, evitant les zones turístiques i explicant les seves experiències a través de les xarxes socials. D’aquesta manera van reportant el seu aprenentatge i mostrant diferents maneres de viatjar sense disposar d’un pressupost elevat. En el cas d’Unanue, per exemple, ja ha trepitjat més d’una quinzena de països diferents.