Dormir en parella resulta beneficiós per a la salut

Les caloroses nits d’estiu inciten a fugir de la calor corporal aliena a les hores de descans. Dormir en parella resulta beneficiós per a la qualitat de la son. Concretament, millora la fase REM i sincronitza les etapes de la son de les dues persones, el que es tradueix en efectes positius a nivell cognitiu i de salut mental.

“El somni és molt important per a una gran quantitat de funcions corporals i cognitives. Per exemple, la salut cardiovascular, el sistema immunitari, el metabolisme, la formació de la memòria, la regulació de les emocions i, probablement, també el risc de contraure la malaltia d’Alzheimer o el càncer depenen de com dorms. Per tant, és molt important estudiar els factors que influeixen en la qualitat de la son”, explica per correu electrònic Henning Johannes Drews, integrant de centre de Psiquiatria Integrativa de la Universitat de Kiel (Alemanya) i autor principal de la investigació.

Atès que compartir el llit amb una altra persona és una cosa comuna entre els adults, la parella probablement resulta un factor que influeix en el somni i que és molt rellevant per a una quantitat considerable de la població. Per això, l’equip planteja una investigació, que es publica avui a la revista Frontiers in Psychiatry, per estudiar la neurofisiologia individual i de la parella de la son en aquesta situació.

El grup va seleccionar 12 parelles heterosexuals joves -d’entre 18 i 29 anys- que dormissin junts la majoria de les nits de la setmana o al menys durant els últims tres mesos. Es van triar parelles sense fills i sense problemes de salut que puguin afectar els patrons de descans.

Les persones van ser sotmeses a una polisomnografia en el laboratori de la son de centre durant dos caps de setmana, el que va fer un total de quatre nits. Aquesta prova consisteix a registrar l’activitat cerebral i muscular, la respiració, el ritme cardíac i els nivells d’oxigen a la sang mentre es dorm. Els registres es van realitzar tant a nivell individual com en el somni compartit. També van preguntar a les parelles sobre la qualitat subjectiva del descans, les característiques de la relació i el cronotipo -si eren més de matinar o d’anar a dormir tard.

Al llarg de cada descans nocturn, van passar per una sèrie de fases que es repeteixen successivament: de la fase de son lleuger es canvia a les de son profund i després a la REM. Segons els resultats, dormir acompanyat es va associar amb aproximadament un 10% més de son REM en comparació amb dormir individualment. A més, aquesta fase es mostrava menys fragmentada i cada part era més llarga. En canvi, cap de les altres etapes de la son es va alterar significativament.