La Diputació de Lleida demana l’acostament dels ”presos polítics” d’acord amb el dret internacional

Com era de preveure el debat de la moció ha provocat tensions entre els partits independentistes i PSC, C’s i PPC. La que ha estat més dura ha estat la portaveu de C’s, Ángeles Ribes, que ha acusat a ERC de ”superar-se” incorporant al text de la moció una referència a la SARE, el col·lectiu pels drets humans i l’apropament de les persones preses basques. Per Ribes això demostra l’atansament dels partits independentistes a ”posicions radicals” i ha lamentat que els qui no es poden reunir amb els seus familiars són les víctimes d’ETA.

La portaveu de PPC, Dolors López, ha criticat ERC i PDeCAT per parlar de ”presos polítics” i els ha recordat que aquests només ”es donen en les dictadures”. En el mateix sentit, el portaveu del PSC, Enric Colom, ha recordat que són ”polítics presos” i ha alertat que si es deixa de tenir respecte a les decisions dels jutges ”deixaríem de ser demòcrates”. Colom també ha posat en dubte la necessitat del debat de la moció pel fet que cap dels presos és de Lleida.

Al seu torn, els portaveus de les forces independentistes han replicat el to dels partits unionistes i en el cas d’ERC, Jaume Gilabert, els ha acusat ”d’hipòcrites”. Així mateix, el republicà ha assenyalat que és el mateix jutge qui diu que són ”presos polítics” perquè segons el sentit de les declaracions que fan decideix sobre la seva llibertat o no. La portaveu del PDeCAT, Rosa Maria Perelló, ha alertat de la ”indefensió” que senten davant el problema dels ”presos polítics” ja que planteja ”seriosos dubtes sobre la separació de poders i la manca de respecte sobre els drets fonamentals com la llibertat d’expressió, el dret de manifestació o el dret a tenir un judici just”.

Moció sobre l’N-230

El ple ha debatut una moció consensuada pels grups del PDeCAT, Unitat d’Aran i el PSC on es demana al Ministeri de Foment que accepti les al·legacions presentades per la Diputació de Lleida per tal de millorar la viabilitat i la seguretat del tram de l’N-230 entre Sopeira (Osca) i la boca sud del Túnel de Vielha. L’actuació plantejada pel Ministeri preveu l’eixamplament i millora del traçat de la carretera, mantenint un carril per sentit de circulació, així com la construcció de variants al seu pas per poblacions.

Per contra, les al·legacions presentades per la Diputació el passat 19 de març inclouen també una nova variant a Vilaller i Bono; noves àrees d’estacionament d’emergència per a camions; la millora dels accessos al Pont de Suert i al Polígon Industrial de Sorés; i la tramificació dels projectes constructius prioritzant l’obra del tram Sopeira-Pont de Suert.

El debat de la moció ha derivat en una càrrega contra la portaveu del PPC per la política del seu partit al capdavant del govern espanyol a l’hora de desenvolupar la connexió del pla de Lleida amb l’Aran a través de l’autovia A-14. El president de la Diputació, Joan Reñé, ha recalcat que l’únic responsable que en 8 anys només s’hagin fet 16 quilòmetres d’aquesta via és el Ministeri, i ha augurat que si el ritme de les obres segueix així això ”serà el conte de mai acabar”.

En l’apartat de mocions, el Ple també n’ha aprovat per unanimitat una presentada per la CUP on s’ha demanar l’ús de l’occità a les publicacions de la Diputació de Lleida, i una altra del PPC per promoure la pràctica de l’esquí entre els escolars de tot Catalunya i no només als de les comarques del Pirineu, a la qual C’s s’ha abstingut.

25.000 euros per digitalitzar els sepulcres gòtics dels Comtes d’Urgell

Pel que fa als punts de l’ordre del dia, el Ple de la Diputació ha aprovat una modificació de crèdit que inclou, entre d’altres, 25.000 euros per digitalitzar els sepulcres gòtics dels Comtes d’Urgell procedents del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes que es troben a la sala The Cloisters de Nova York.

Aquest projecte ambiciós preveu fer una reproducció exacta d’aquestes dues peces d’alt valor artístic que es van vendre a principis del segle XX a la sala novaiorquesa. La previsió és que en total, la Diputació inverteixi al voltant de 200.000 euros per fer les reproduccions en un modus operandi que es vol diferenciar de la manera com Aragó ha volgut recuperar per la força les obres de Sixena que hi havia al Museu de Lleida.