Un desguàs afavorirà la circulació d’aigua dolça a la Badia del Fangar

Primeres actuacions
La recerca s’ha fet durant els mesos d’estiu i tardor i s’ha finançat amb uns 200.000 euros – pagats pel Departament i per fons europeus-. És el primer estudi de camp disponible per saber com funciona la circulació de l’aigua i de sediments al Fangar i quins efectes té en la producció de mol·luscs. Les conclusions són clares: la renovació de l’aigua actualment no és satisfactòria i cal intervenir per millorar els fluxos. Els experts recomanen “mètodes basats en el funcionament natural de la badia, amb un abocament més intel·ligent d’aigua dolça”, i en aquest sentit ja han arribat amb les primeres solucions.

La primera acció passarà per connectar el riu Ebre amb la badia del Fangar a través del desguàs del canal del Penal. A partir del coneixement del comportament de l’aigua del Fangar, que es mou en determinats moments de la bassa cap al riu i en determinats moments del riu cap a la bassa, s’ha decidit reforçar aquesta circulació obrint, de manera permanent i/o intermitent, la comporta que tancava fins ara aquest canal.

L’entitat usufructuària del Penal, la Comunitat de Regants de l’Esquerra, hi col·laborarà. En aquests moments, ja s’estan fent revisions tècniques per detectar si hi ha alguna mancança a la infraestructura, que no s’obria des de feia temps, i s’hi instal·laran dues estacions de bombeig –una acció que se subvencionarà pel grup ad hoc de lluita contra el caragol maçana-. La comporta, d’entrada, es deixarà oberta tot l’any, excepte els dos mesos d’assecament dels canals de reg que s’apliquen per atacar la plaga del caragol.

Un model matemàtic
La recerca ha servit als investigadors per definir un model matemàtic, que tot i que no funcioni encara “operacionalment”, comença a definir quin és el comportament de l’activitat aqüícola a la badia del Fangar depenent de l’aigua, la sorra i els nutrients que hi arriben. Com ha apuntat Agustín Sánchez-Arcilla, vicepresident del Centre Internacional d’Investigació de Recursos Costaners (CIIRC), és evident que la gestió és millorable i que cal fer-ho a partir del “funcionament natural” de la badia. “És a dir, es pot millorar la qualitat de l’aigua i evitar els episodis d’altes temperatures aprofitant el vent de mestral i estimulant la circulació de l’aigua” (com es farà amb l’obertura del desguàs del Penal), ha exemplificat el vicepresident del CIIRC.

Si l’aigua circula més, es reduirà el temps de residència de l’aigua a la badia i s’evitarà que, com apuntaven les prediccions, l’any 2050 la residència s’allargués fins als 7 dies en episodis de molta calor, complicant del tot la supervivència dels bivalves. “El model està acabat i s’ha fet en condicions d’estiu, més complicades, i en condicions de tardor i hivern. Ara sabem com reduir el temps de l’estada d’aigua a la badia. Abans era aproximat i ara ja sabem com millora”, ha apuntat Sánchez-Arcilla. “Si hi ha més renovació, els episodis de mortalitat i estrès dels mol·luscs milloraran perquè es renova amb aigua ve del riu i està més fresca”, ha afegit.

Altres accions necessàries
La taula de cogestió també començarà a buscar resolucions per evitar el tancament de la bocana de Fangar, ara ja gairebé tancada uns 2 quilòmetres i amb expectatives que el tancament augmentés uns 140 metres més, abans de l’any 2050. El dragatge de l’entrada a la badia és un dels mètodes de baix impacte s’estan plantejant.

Els científics també han descobert, tot i que no han pogut determinar-ne les causes, que durant els mesos de tardor, el PH de l’aigua baixa al Fangar i dificulta el creixement de la closca dels bivalves, dels musclos sobretot. Caldrà seguir investigant en aquesta línia com també en determinar els efectes que tenen en el creixement del marisc els residus de productes fitosanitaris que arriben de l’aigua dels arrossars i de les accions contra el caragol maçana.

Tudela no ha descartat que calgui revisar els protocols dels tractaments agrícoles i de l’actuació integral contra la plaga del caragol. “No farem res que sigui molt diferent del que ja es fa fins ara però per millorar la qualitat de l’aigua haurem de revisar els protocols d’abocaments als arrossars i dels processos i caldrà fer-ho amb totes les parts implicades”, ha defensar el director general de Pesca.

El sector aqüícola, com ha assegurat el president de FEPROMODEL, Miquel Carles, no està disposat a fer cap nova inversió. “Davant dels canvis de dinàmica de treball, al sector primari, se sol ser reticent però si un ho fa i li va bé, l’any següent l’altre ho copia. Tarda més en implantar-se però al final dona resultats”, ha apuntat Carles.