Confrontació de veïns i famílies gitanes per uns blocs de pisos ocupats a Reus

Amb ganes d’actuar de mediadors, la CUP ha assegurat que, després d’un contacte amb la gestora de BBVA i comprovar la “bona predisposició” per arribar a una entesa, els ha fet arribar documentació amb la finalitat de reubicar aquesta quinzena de famílies ocupes. El portaveu de la CUP, Èdgar Fernàndez, ha afegit, a més, que és l’entitat bancària amb més estoc de pisos buits a la ciutat.

Fonts del BBVA han confirmat a l’ACN aquesta bona voluntat, però han matisat que la reubicació no depèn de l’entitat, sinó que queda subjecte sempre a l’informe de vulnerabilitat de Serveis Socials. A partir d’aquí, BBVA recorda que ha cedit una bossa de fins a 1.800 pisos a la Generalitat, susceptibles d’aplicar-hi un lloguer social, perquè hi pugui reubicar persones vulnerables.

Per la seva banda, el portaveu cupaire Èdgar Fernández, que ha aprofitat per carregar contra l’Ajuntament perquè, en la seva opinió, no s’ha preocupat per la qüestió, ha anunciat trobades “a tres bandes” -famílies, entitats financeres i la CUP, sense incloure Serveis Socials- a partir de la setmana vinent, si bé, segons Fernández, un cop s’hagi encarrilat el tema, la CUP es quedarà en un segon pla.

El president de la Coordinadora Ciutadana d’Entitats en Defensa del Territori, Josep Machado, també creu que l’Ajuntament “se n’ha de fer responsable”. Machado, un històric del moviment veïnal a Reus, diu que no recorda una situació com aquesta. “Són 17 habitatges ocupats, això no és normal; ens escridassen, la gent està espantada, hi ha inseguretat, i aquí d’amo no hi pot anar ningú,”, ha dit.

L’Ajuntament no farà cap concessió en un cas “d’ocupació il·legal”
En un comunicat, l’Ajuntament de Reus ha assegurat que es mantindrà “ferm” en la seva actuació en un cas que consideren “d’ocupació il·legal” i que no faran cap tipus de concessió. Segons detallen, els serveis socials municipals han atès a representants dels ocupants dels habitatges i han informat que no reuneixen les “condicions legals” perquè se’ls reconegui la “vulnerabilitat sobrevinguda” que preveu la Llei 24/2016, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

El govern reusenc recorda que únicament pot fer informes de vulnerabilitat a les persones empadronades a la ciutat i que compleixin amb els requisits previstos. Segons assegura l’Ajuntament, els ocupants il·legals dels habitatges del carrer de Joan Coromines haurien de sol·licitar l’informe a l’ajuntament del municipi on estan empadronats, que no és Reus.

Per últim, l’Ajuntament ha volgut donar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania assegurant que vetlla perquè les persones en situació de vulnerabilitat tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques, però adverteix que no permetré que “algú” s’aprofiti de la situació.

Respecte el paper de mediador que ha anunciat la CUP aquest dijous sobre el conflicte, el govern municipal ha acusat la formació de “deslleialtat institucional” ja que “ni n’ha estat informat ni n’ha tingut cap coneixement”.