Carles Guerra torna a Amposta amb una mostra sobre el treball i la productivitat

L’artista i director de la Fundació Tàpies, Carles Guerra, torna a la seva Amposta natal amb una exposició en la qual reflexiona sobre el treball i la productivitat vinculada al món de la cultura i l’art. ‘Treballs. Sense compensació’, aplega diverses peces que Guerra va elaborar a la fusteria del seu pare durant a principis dels anys 90, algunes de les quals van formar part individualment de diversos projectes i havien estat ja exposades, però en cap cas de forma conjunta. Plataformes, ovals, escenaris giratoris de fusta o imatges que, més enllà d’un significat propi, reflecteixen unes condicions particulars de treball i volen reivindicar la seva condició local. La mostra, que s’inaugura aquest pròxim dissabte 17 de novembre al vespre, es podrà visitar al Centre d’Art Terres de l’Ebre-Lo Pati fins el dia 20 de gener.

“Creen un ambient conjunt per acabar parlant del treball, com s’ha transformat i les seves diferents accepcions”, reflexiona el mateix Guerra, al llarg d’una visita guiada a l’exposició. El trànsit d’una identitat badada en el procés de creació pictòrica cap a altres àmbits relacionats, com la docència, la recerca o la gestió cultural –actualment director de la Fundació Tàpies, i anteriorment de la Virreina o el Macba-, a partir del trencament que suposa la seva elaboració més industrial. Això permet a l’artista “desenganxar-se d’una pràctica molt ideologitzada, especulativa i fantasmal” dins del món de la pintura.

Així doncs, a través de qüestionar la forma de treballar artística, Guerra vol explorar el món del treball i la productivitat aportant peces recuperades com plataformes de fusta amb un gran vidre a sobre amb un esclat de tinta negra que vol simbolitzar l’aureola de les representacions sagrades. Uns espais que serviran també d’escenari per a actuacions musicals i performances diverses dins del Pati, i que vol recordar, en certa forma, l’impacte sobre l’artista que va tenir la seva visita a l’URSS dels anys 90 i la “sacralització del treball” que se’n feia.

També el seu paper en el context de l’actual hipercapitalisme. “Per al bo, i per al dolent, el treball artístic anticipa el desenvolupament d’un capital que s’avança a les innovacions socials. Les innovacions positives se les reapropia i les fa treballar en benefici propi”, abunda. Gràficament, compara com l’ambient bohemi de treballs dels pintors s’ha acabat traslladant als nous mànagers, que s’ocupen de les seves tasques de forma solitària i la marge d’horaris. “Això també crea un esclavatge quan s’explota i treballa obres infinites”.

Reivindicació local

Per a Guerra, a més, l’exposició representa també l’oportunitat de posar en valor i reivindicar la condició de local, sovint menyspreada i menystinguda, a partir d’unes obres que va elaborar al seu lloc de treball fins l’adolescència: el taller de fusteria del seu pare. Aquesta experiència, així, li dona resposta a la “necessitat de tornar a les coses concretes”, a la qual se suma el component sentimental i familiar. “Són obres que volen deixar de ser pintura però que es poden veure com a pintures”, resumeix.

Aquest pes del component local s’expressa també en les referència al infantesa, l’escola on anava s’ubica justament on es troba ara lo Pati, i allí ha plasmat un mural negre amb les marques fluorescents de les pilotades que donava de petit jugant amb la paret. També hi és present la vinculació entre el context local i laboral amb l’explotació comercial de la imatge de la joventut, que construeix a partir d’un projecte d’escenari giratori per al grup de música Atzucac, format per amics seus.

Guerra cedirà les obres d’aquesta exposició al fons de Lo Pati, amb la voluntat d’engrandir el seu patrimoni artístic com a espai que pugui explicar la tradició artística de les Terres de l’Ebre en el futur.