Cambrils aposta per un abalisament marítim més sostenible

El litoral cambrilenc ja compta amb tot  l’abalisament marítim instal·lat a les seves platges. El nou contracte compta, per un costat, amb els serveis d’abalisament marítim a les platges de Cambrils i, per l’altre, amb  l’inspecció de l’estat de les fanerògames marines de tot el litoral, per una millor preservació del medi.  

El regidor de Medi Ambient, Lluís Abella, ha explicat que, amb aquest nou contracte d’abalisament marítim amb encoratges ecològics, Cambrils avança en l’objectiu del govern de preservar i regenerar les praderies de posidònia existents al litoral. A més, el regidor ha afirmat que en el futur aquest entorn es podria convertir en un nou atractiu turístic que fomenti el respecte al medi ambient i posi en valor la riquesa dels ecosistemes marins.  

Així mateix, el contracte amb l’empresa adjudicatària SEALAND, estableix la instal·lació de biòtops per a l’ancoratge de les boies del circuit de natació de la platja del Cavet. Aquest sistema permetrà la proliferació i cura del medi d’una zona on actualment hi ha una important reserva de praderia marina. 

En la mateixa licitació, en un segon lot, també s’ha adjudicat la  inspecció de la instal·lació de tots els sistemes d’abalisament que s’instal·len durant la temporada de bany, al llarg del litoral de Cambrils. L’adjudicatari d’aquest servei de seguiment i control és l’empresa D-NOTA. 

Aquests nous contractes són una continuació del projecte per desenvolupar accions de restauració de fauna invertebrada marina i la posidònia oceànica davant la platja del Cavet, que es va engegar l’any passat gràcies a un acord entre l’Ajuntament de Cambrils i la Universitat Rovira i Virgili (URV).  

Aquestes plantes marines juguen un paper clau en els cicles biològics marins, proporcionant un espai per  la  reproducció de les espècies marines. A més, han demostrat ser útils contra el canvi climàtic, amb una gran capacitat per fixar el CO2 atmosfèric. Els prats de posidònia són ecosistemes comparables als esculls de corall dels mars tropicals i produeixen més oxigen per superfície que els boscos tropicals.