Bonet sobre la Sixena: “No les vam usurpar, vam salvar-les”

Des d’Aragó van ser clars en assegurar que no tenien diners per a comprar-les i Bonet va pensar de seguida que “era un excusa” i que, per tant, “no els interessaven”. En aquest sentit, va tirar endavant la compra entenent que hi ha aspectes que sovint no es valoren “per ignorància” fins passats els anys. Defensa que si Catalunya no s’hagués adquirit totes les obres en un mateix lot ”s’haurien escampat” i la col·lecció hagués quedat descomposta.

Bonet recorda que fins fa una dècada, Vilanova de Sixena havia format part del Bisbat de Lleida des del segle IX, més de 1.000 anys, i que per tant, la lògica és que les obres anessin al Museu de Lleida perquè ”tant se’ls en donava a Saragossa”.

No obstant, creu que en el moment que les obres han tingut un valor, des de la banda aragonesa s’ha volgut fer veure ”com si nosaltres, enlloc de protegir-les i salvar-les ens les haguéssim volgut quedar sense pagar res, i vam pagar el que se’ns va demanar”. Deu milions de pessetes, ”sense regatejar”, reitera l’exresponsable de patrimoni del Govern, que també afegeix que aquesta era una de les feines pròpies del seu càrrec.

Documentar la compra d’unes obres que eren a Catalunya

Bonet recorda que les obres ja eren a Catalunya en el moment de l’adquisició i que quan les va anar a veure estaven en un estat de conservació ”normal”, propi del “valor que no li va saber donar la gent que n’eren els propietaris”. Aleshores es va encarregar de documentar totes les compres, un fet que la sentència provisional ha posat en dubte per justificar el seu retorn a l’Aragó.

Bonet lamenta que tot plegat hagi acabat als jutjats i no té cap dubte que la situació té un rerefons polític que se sustenta en la base que ”Aragó no seria res si no hagués estat per Catalunya”. Cal destacar, que durant el judici que es va celebrar al febrer de 2015 a Osca per determinar la propietat de les peces, no es va citar a declarar Bonet per explicar com va anar el procediment de compra.

Una iniciativa de les monges de Sixena

Van ser les mateixes monges de Sixena les que van oferir les obres a la Generalitat. L’orde religiosa va haver de marxar del monestir de Vilanova de Sixena als anys setanta pel seu mal estat de conservació i es van integrar a l’orde Santjoanista de Barcelona. Les monges volien fer un nou convent a Valldoreix i necessitaven diners per finançar-lo. És per això que van decidir vendre les obres del monestir i va ser aleshores quan va intervenir Bonet amb la doble funció de preservar el patrimoni i evitar que les monges es quedessin sense sostre.

Finalment, i en relació a les crítiques que han arribat des de l’Aragó sobre l’estat de conservació de les obres a Catalunya una vegada han estat traslladades a Sixena, Bonet nega rotundament que no s’hagin cuidat prou i retreu als aragonesos que quan se n’havien de fer càrrec se’n van desentendre al·legant que no tenien diners.

En aquest sentit, troba lògic que les peces hagin estat tots aquests anys al Museu de Lleida, que està molt més a prop de Sixena que no Saragossa, ja que hi ha ”un desert pel mig que ara s’ha mirat de regar”. Per tot plegat, Bonet creu que quan es vol defensar una decisió “pràcticament indefensable, un sense adonar-te’n acabes dient mentides” i això és el que ha acabat passant amb l’Aragó i la justícia que ha ordenat el trasllat.