Barcelona posa en marxa noves mesures per impulsar l’ús del català

Les actuacions s’impulsen a través d’una Mesura de govern de Foment del Català, en el marc de la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i serà l’aportació des de Barcelona al Pacte Nacional per la Llengua.

Des de fa anys els diferents estudis i enquestes d’usos lingüístics a la ciutat mostren una tendència constant de canvi, amb una disminució de l’ús del català, especialment entre la població jove. Els estudis observen també un debilitament del català en la seva funció d’element de cohesió social i com a vehicle de pertinença a la comunitat, amb una pèrdua del valor d’ascens que tradicionalment ha tingut la llengua, així com un procés de desconnexió emocional envers el català. Aquesta diagnosi s’extreu de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de l’any 2018 i de l’Enquesta a la Joventut de l’any 2021.

De forma més concreta, els estudis mostren dades com un canvi en la composició demolingüística de Catalunya amb una reducció del percentatge de parlants inicials de català, en especial a la seva capital, Barcelona; usos lingüístics híbrids i fluids entre els joves i tendència a deixar d’utilitzar el català en situacions bilingües; ús minoritari del català entre els joves de Barcelona, especialment en determinats districtes i en relació a diversos factors socials. També s’ha detectat un segment de la població monolingüe en castellà: el 26% no utilitza mai el català i el 27% l’utilitza poc.

El tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí, ha admès la reducció en l’ús del català, i que potser les mesures arriben tard, però ha assegurat que el pla pot servir d’exemple a altres municipis. De fet, Martí ha dit que una de les coses que distingeixen Barcelona respecte altres capitals és la llengua catalana. Per a Martí, els èxits inicials de la normalització lingüística van fer pensar que era una “assignatura ja feta”, i ara la situació és “urgent”.

La coordinadora del projecte, Marta Rovira, ha dit que el coneixement de la llengua és elevat, i per tant les mesures han d’incidir en el “decalatge” entre coneixement i ús. Segons ella, això es deu a dues causes principals: passar del 3 al 30% de població estrangera, i l’àmbit digital dominat per les grans llengües, com el castellà. A més, creu que el català ha perdut prestigi entre part de la població, que abans el veia com una via d’ascens social. En aquest sentit, demana vincular la marca i la imatge de Barcelona a la llengua catalana.

Rovira també aposta per no fer campanyes puntuals sinó que l’estructura de l’Ajuntament “absorbeixi la vocació de foment del català”.

El Secretari General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, ha dit que és tant important el que facin les administracions com la ciutadania.

Pla d’acció i mesures

El conjunt d’accions proposades tenen com a objectiu general generar motivació per utilitzar el català com a llengua habitual, promoure els usos del català en tots els àmbits de treball així com promoure la vinculació entre la llengua catalana i la identitat barcelonina. Les accions de foment del català incidiran en els següents àmbits: ensenyament, joventut i lleure, esport, cultura, ciència i universitats, empresa i comerç, turisme, sanitat, acollida i arrelament i administració pública.

En l’ensenyament, es proposen uns Jocs Florals digitals, amb concursos de mems, vídeos, etc., amb categories per estils, temes i edats; amb la implicació de betevé (canal de betevé a Twitch). També es portaran inluenciadors als centres educatius de secundària, que desenvolupin continguts a les xarxes i que puguin servir de referent en l’ús del català.

En matèria de joventut, lleure i esport, es farà una campanya d’identificació de la ciutat de Barcelona amb la llengua, tant internament com a nivell internacional. A partir de vídeos d’Instagram es fomentarà la vinculació del català amb la identificació personal dels joves, i es farà formació per utilitzar la llengua catalana en els entrenaments per a entrenadors d’esports i àrbitres.

En cultura, ciència i universitats, s’augmentarà la projecció de cinema en català a Barcelona, a través de sales concertades amb l’administració, o bé amb acords amb festivals i activitats de cinema d’estiu, i incentivant la subtitulació i traducció al català. Es proposa crear el Dia de la Llengua a Barcelona, per celebrar com a ciutat el dia de la llengua, amb activitats, conferències, debats o concerts, entre altres. També es recuperarà i promourà la toponímia popular de Barcelona, recollint els topònims utilitzats a través de l’aportació ciutadana. Per últim, s’ajudarà la divulgació científica en català a través dels programes de ciència i cultura de l’Ajuntament.

En empresa, comerç i turisme, s’engegarà un paquet de suport als comerços per a l’ús del català, que inclourà cursos i guies de conversa, com la campanya “bon dia tingui” per fomentar la interacció en català als comerços, mercats i bancs; cursos específics de català per a les empreses instal·lades a Barcelona; i incorporar un petit vocabulari de llengua catalana a les guies i material de benvinguda del turisme a Barcelona.

En matèria de sanitat, acollida i arrelament, es farà un programa de benvinguda per al personal mèdic que ve a treballar a Barcelona provinent de l’estranger que inclogui un curs accelerat de llengua catalana; incorporar la formació in situ com a modalitat habitual d’aprenentatge de català des del Consorci de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona; impulsar el voluntariat lingüístic entre els treballadors de l’Ajuntament de Barcelona; continuar impulsant els cursos de català per persones nouvingudes a la ciutat de Barcelona amb el CNL com a estructura de promoció del coneixement i ús de la llengua catalana en tots els àmbits.

Finalment, a l’administració es farà formació al personal d’atenció al públic sobre els usos lingüístics adequats en cada situació, es reforçarà el servei intern de formació lingüística al personal de l’Ajuntament, i s’acompanyarà i informarà la ciutadania sobre els seus drets lingüístics.

Un grup de persones expertes en diferents àmbits socials format per Teresa Cabré, Míriam Hatibi, Enric Gomà, Rudolf Ortega, Jordi Font, Eduard Voltas i Custodia Moreno treballen amb responsables municipals i altres institucions per presentar un conjunt d’actuacions de foment del català. Aquest grup treballa en coordinació amb responsables de diferents àrees de l’Ajuntament, així com amb l’Institut d’Estudis Catalans, el Centre de Normalització Lingüística, la Secretaria de Política Lingüística, les universitats, i diferents entitats del sector social i cultural. Aquest grup estudiarà els informes presentats per cada àmbit d’acció i debatrà les diferents idees, propostes, solucions i crítiques que s’hi aportin.