Barcelona declara l’emergència climàtica

Colau ha afirmat que les administracions han de “predicar amb l’exemple” i no “barallar-se” entre elles sinó “cooperar per fer polítiques molt més valentes i ambicioses”. La batllessa de Barcelona també ha apel·lat a la responsabilitat dels grans emissors, que són grans infraestructures i empreses privades: “Ningú pot quedar al marge d’aquesta responsabilitat”. Aquesta interpel·lació arriba després d’uns dies en què el govern Colau ha intensificat les demandes a Port i Aeroport perquè redueixin les seves emissions.

En l’acte, hi han intervingut representants d’entitats i col·lectius, com Gemma Barricarte, de Fridays For Future Barcelona, que ha advertit que els moviments de justícia ecològica i social vigilaran com es desenvolupen les mesures: “No podem perdre ni un any més en reduccions dràstiques d’emissions. Denunciarem totes les maniobres dilatòries que es produeixin ja sigui per interessos econòmics o electorals”. “Avui l’Ajuntament de Barcelona declara l’emergència climàtica en diferit, circumstància curiosa per a una situació d’emergència”, havia apuntat Barricarte.

L’emergència climàtica és un problema global que a Barcelona es concreta, entre molts altres aspectes, en un augment del risc d’incendi a Collserola i una pèrdua de biodiversitat; increment de la temperatura i disminució de la pluja acumulada. També es preveu que les platges perdin entre un 30 i un 46% de superfície útil de sorra a finals de segle. En el pitjor dels escenaris, la platja de Sant Sebastià podria arribar a desaparèixer. Es calcula que, entre el 1992 i el 2015, 3.700 persones van morir a causa de la calor extrema, sobretot persones grans i fràgils. Les ciutats són grans consumidores de recursos i energia i generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

La declaració va acompanyada d’un vídeo amb el missatge “Això no és un simulacre” i que acaba amb una imatge d’impacte: l’estàtua de Colom negada per l’augment del nivell del mar. El vídeo s’ha projectat a la façana de l’ajuntament.

Reducció del 50% dels gasos d’efecte hivernacle

Barcelona ha decretat l’emergència climàtica a la ciutat davant de la situació d’urgència i gravetat pel que fa als nivells de contaminació que afecten la salut dels veïns i les emissions de gasos amb efecte hivernacle. La declaració es marca reduir en un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle el 2030 respecte al 1992, any de
referència que es correspon amb el primer inventari d’aquests gasos a la ciutat.

Les línies estratègiques del govern Colau per aconseguir aquest objectiu són la Zona de Baixes Emissions i reduir el trànsit, que, segons els càlculs del consistori, permetrien una disminució de 550.000 tones de CO2; un nou model d’eficiència energètica residencial i d’edificis (reducció de 450.000 tones de CO2); generació i foment de les energies renovables (menys 200.000 tones de CO2); reduir les emissions del Port i l’Aeroport (178.000 tones) i augmentar la recollida selectiva de residus amb sistemes individualitzats a nivell domèstic i comercial (153.000 tones de CO2).

Superilles, transport públic i edificis amb mínima demanda

En mobilitat i infraestructures, la declaració demana més espais per a vianants; posar en servei el tram central de l’L9, la connexió de l’L4 a la Sagrera i la connexió de l’L3 a la Trinitat Vella i millorar Rodalies i Regionals i accelerar les obres de finalització de la Sagrera. També, introduir mesures de fiscalitat verda per gravar la distribució de
mercaderies de les grans plataformes tecnològiques i instar les grans infraestructures, que són Port i Aeroport, a reduir les emissions. El 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Barcelona s’imputen a la mobilitat, tant al vehicle privat motoritzat com al transport marítim i aeri per la forta dependència dels combustibles fòssils.

Per promoure un canvi en el model d’energia, l’Ajuntament de Barcelona desenvoluparà una ordenança perquè els edificis nous o que es rehabiliten de forma integral siguin de mínima demanda energètica i màxima generació, així com altres projectes que permetin arribar a 48 MWp d’energia fotovoltaica el 2025, entre altres actuacions.

Criteris ambientals en la contractació i recollida individualitzada de residus

Pel que fa al canvi en el model econòmic, la declaració planteja una estratègia d’economia verda, blava i circular, és a dir, sostenible; implantar el pressupost de carboni; incorporar criteris ambientals i d’economia social en la contractació pública i estudiar la capacitat de càrrega turística de Barcelona en termes climàtics i socials i reduir les emissions d’aquesta activitat.

En l’àmbit de consum i de residus, el consistori es proposa desplegar la recollida de sistemes individualitzats -porta a porta; contenidors intel·ligents i plataformes mòbils de recollida selectiva, com es fa al Bon Pastor- de residus domèstics i comercials a tota la ciutat i augmentar la recollida selectiva fins al 65% per reduir la necessitat d’incineració. També vol que s’eliminin els plàstics d’un sol ús, una mesura que, com altres, no depèn del consistori, sinó, en aquest cas, de la Generalitat i l’Estat.

Dietes més saludables a les escoles i un mercat majorista ecològic a Mercabarna

En el model alimentari, l’Ajuntament vol promoure dietes més saludables i baixes en carboni a les escoles i tots els menjadors municipals el 2021 amb productes de temporada, proximitat i ecològics; reduir el consum de proteïna animal (sobretot carn vermella) i prioritzar la carn de ramaderia extensiva i ecològica; obrir un mercat majorista d’aliments frescos ecològics el 2021 a Mercabarna i obrir un centre de reaprofitament alimentari a Mercabarna l’any que ve.

En el camp de la cultura i l’educació, el govern Colau planteja introduir criteris de reducció d’impacte climàtic i l’Agenda de desenvolupament sostenible 2030 a les festes de barri i en cinc grans esdeveniments de la ciutat, que són la Mercè, la Marató, el Festival Grec, l’Smart City Expo i el Mobile World Congress, entre altres accions.