Arga Sentís: “Tenim una generació de joves que estan deixant la ciutat”

• Com està vivint la situació política a Catalunya?

Molt malament, m’afecta molt. Ho visc com un fracàs de la voluntat de molts de construir un país integrador i plural, i em sap molt de greu.

• Vivim en una societat patriarcal i classista?

Sí, classista, patriarcal i desigual. Vivim en una societat que té moltes desigualtats i que som incapaços d’afrontar-les. El masclisme és una de les principals desigualtats que arrosseguem, és sistèmica i antiga. A més, tenim desigualtats creixents perquè la sortida d’aquella crisi es va fer per la porta falsa i han sortit noves desigualtats.

• I els joves…

Els joves esteu patint una desigualtat terrible, teniu un futur que és pitjor que el dels vostres pares. Els joves esteu molt més preparats i teniu un futur de precarietat terrible, però a més, les dones joves esteu veient com les desigualtats de sempre continuen, i mentre us hem explicat que tindríeu un futur d’igualtat, us adoneu que teniu noves desigualtats a més de les velles perquè no s’han suprimit, i això és un altre fracàs de la meva generació.

• Aquesta situació també s’extrapola a Tarragona?

Sí és clar, però a més, a Tarragona tenim un problema perquè no hem estat capaços de dissenyar quin model econòmic volem com a territori, com a Camp de Tarragona. Fa molt de temps que hem perdut la capacitat –o potser no l’hem tingut mai- de dissenyar el nostre futur i  què és el que volem perquè el que tenim ara és una generació de joves que estan deixant la ciutat. Són joves preparats que no troben un futur a Tarragona. Això ens aboca en un futur en què serem una ciutat d’avis i de serveis i em sembla molt trist.

• Quina és la seva valoració del 2017 en clau municipal?

Ha continuat la decadència de la vida municipal, la incapacitat de donar resposta als problemes complexos de Tarragona –bàsicament perquè les prioritats fa molt de temps que estan equivocades-. Es va apostar per unes prioritats de mentida, com la dels Jocs del Mediterrani i això ens està fent pagar un preu molt alt. Això es tradueix en el pacte del govern de l’Ajuntament que només s’entén en clau de pròpia supervivència i de garantia pels Jocs i que és incapaç de tirar endavant aquest únic objectiu.

• Què creu que ha aportat ICV a l’Ajuntament?

He intentat fer una oposició clara, però al mateix temps, constructiva. Amb una visió de ciutat que intenta mantenir tot el que havia estat l’esquerra transformadora i del PSUC i així superar aquesta ciutat fragmentada per construir el projecte d’una ciutat cohesionada.

• La seva decisió de no presentar-se novament a uns comicis és ferma?

Sí. De fet ja ho vaig afirmar quan em vaig presentar que el meu compromís era per dos mandats. És important que hi hagi nous equips i renovacions.

• Com valora la gestió del govern de Ballesteros?

És absolutament decebedora. El resultat de les eleccions del 2015 ens mostrava que el ple hi havia possibilitat de construir una majoria d’esquerres. L’encàrrec dels ciutadans era aquest i no ho van fer. És un fracàs que hem tingut com a ple, i sobretot, un fracàs d’interpretar-ho perquè la voluntat dels votants de Ballesteros no era que formés govern amb el PP.

• Creu que li passarà factura?

La situació política és molt convulsa i és difícil saber què passarà demà, però sí que crec que li resta credibilitat i fiabilitat al PSC davant unes polítiques d’esquerres.

• Ballesteros compleix el seu programa electoral?

Jo crec que no compleix el programa electoral que esperaven els seus electors. Aquest es fixava en les polítiques de la quotidianitat, amb les necessitats de la gent que està patint totes aquestes desigualtats i que està en situació de vulnerabilitat i que en canvi, sí que està complint aquella part del programa que prioritzava temes com els Jocs del Mediterrani. Ell pot dir que sí, jo crec que no.

Tenim una situació econòmica molt preocupant, raó de més per no apostar per aquest tipus de model, basat a crear macroprojectes com els Jocs que t’acaben endeutant i que generen incertesa. A vegades ha funcionat, això de crear esdeveniments que generen inversions i millorar les mancances de la ciutat –com el cas de Barcelona 92-, però d’altres que no, com el cas de l’Expo. En el cas dels Jocs, en un moment donat, podrien haver estat una oportunitat per atreure inversions d’altres administracions que permetessin  solucionar problemes pendents de la ciutat, però jo crec que es van tirar endavant en una època en què la crisi econòmica i en la incertesa política feien que fos poc viable. Però que a més, s’hi ha sumat la lògica que crear aquest tipus d’esdeveniments ja està passada de moda. Aquesta incertesa no només es viu a Catalunya o a Espanya, sinó també al Mediterrani. Quan al Mediterrani en aquests moments és el lloc on s’està morint tanta gent que està intentant accedir simplement a una millora de futur, fins i tot, em sembla d’una hipocresia total quan es parla que és un punt de trobada. Aquesta incapacitat que té Europa de defensar els valors universals contrasta en com serveix d’excusa dotar de contingut a allò mentre no som capaços d’actuar sobre les causes que els obliguen a fugir dels seus països.

• Hi ha opacitat als Jocs Mediterranis?

Sí. Ens assabentem de les coses pels titulars de la premsa. No sé si és per una voluntat d’opacitat, però ho estan solucionant sobre la marxa, com per exemple, està passant amb el projecte cultural.

• Quina és la seva opinió respecte el possible cessament de Laia Estrada?

Crec que el fet de portar al Ple i votar una cosa que sembla la destitució d’una regidora no es pot fer. És molt difícil d’entendre que un plenari hagi de votar si una persona que ha estat escollida en unes eleccions ha de formar part o no d’aquell plenari. No ho entenc, em sembla incomprensible.

• Des d’ICV han estat crítics amb la remodelació del Mercat. A prop de celebrar-se un any de la seva inauguració, quina valoració en fa?

. No era el projecte que necessitava Tarragona perquè ha acabat esdevenint en una macro obra, ha durat moltíssim i que ha costat molts diners. Els fets ens han donat la raó, també ens va passar amb el pàrquing de Jaume I. Coses que es fan a Tarragona que acaben costant molts diners i no saps per què perquè no hi havia un model definit.