Agricultura ha provat ja prop noranta productes per atacar el caragol maçana

“La solució és continuar investigant i assajant nous productes: no només la lluita química, també la biològica amb paràsits que poden atacar la plaga”, ha apuntat la subdirectora general d’Agricultura, Neus Ferrete, en el marc d’una jornada tècnica sobre Estudis en la lluita contra el caragol maçana organitzada pel mateix Departament a Amposta. La gran quantitat de productes provada fins aquests moments, al voltant d’uns 90, respon a la necessitat de fer compatible la seva efectivitat sobre el terreny amb el respecte a la biodiversitat i altres activitats econòmiques del Delta. “Teníem desconeixement de la plaga i buscàvem solucions”, ha admès. Alguns havien estat testats anteriorment a altres continents on també tenen la plaga i no es poden autoritzar a la zona pel seu impacte ambiental. D’altres no resulten prou efectius en el context concret del Delta. Això ha limitat considerablement el nombre d’opcions reals.

Així les coses, després de pràcticament nou anys de convivència amb la invasor i sis de lluita efectiva contra la plaga per part de les administracions, els arrossaires, especialment al marge esquerre, on el caragol maçana ha infestat ja al voltant del 90% de la superfície de conreu d’arròs, s’aferren a l’ús de les saponines com una de les principals armes per contenir el seu avenç. “Estem igual: la plaga campa per on vol és molt difícil de controlar. L’únic que tenim són les saponines”, relata Albert Pons, arrossaire de Camarles. La seva aplicació, però, suposa un sobrecost per als pagesos de 300 euros per hectàrea anual respecte altres zones productores, fet que suposa un “desavantatge” competiu considerable. “Només aguantem, malvivim amb la plaga: la saponina redueix un 80-90% la població de caragol, però té una reproducció tan gran que en un any estem igual i sabem que tindrem 300 euros per hectàrea de cost afegit”, lamenta Pons.

Per intentar resoldre aquesta situació, la Generalitat planteja que el Ministeri d’Agricultura autoritzi canviar l’autorització de les saponines, passant de la condició d’excepcional a la de normalitzada. Això, segons Ferrete, permetria els pagesos adquirir el producte directament com a “susbstància bàsica”. “Com a producte fitosanitari seria molt costós per al fabricant registrar-ho i requeriria molt de temps. Tenir-lo autoritzat coma substància bàsica ja s’ha fet amb altres substàncies: és més fàcil, més curt el termini per aconseguir-ho. Tothom tindria a disposició un producte i faria que el cost disminuís, afavorint a tots”, ha elaborat.

Conscient també que el ventall de productes és limitat i que cal continuar fomentant la recerca, la investigadora de l’IRTA, Maria del Mar Català, remarca que, en el futur, la plaga s’haurà de controlar “tots els anys, com una mala herba”. “És un enemic més a combatre: el calendari de tractaments potser inclourà el caragol”, alerta. Català aposta per la combinació d’estratègies que combini els tractaments químics amb altres formes de gestionar els cultius. En aquest últim àmbit s’inclouen la sembra en sec, els guarets o la inundació amb aigua del mar de sèquies i arrossars. Es tracta d’una mesura, aquesta última, que va ser desestimada a l’hemidelta esquerre per les pèrdues que provoca la salinitat –es calcula una mitjana del 15% de la collita- però que a l’hemidelta dret, s’han acollit forma voluntària els propietaris d’unes 17 hectàrees. “Poden haver productes però serà difícil que hagin productes suficientment eficients per eradicar-lo. Cal definir estratègies combinades: parlarem de control i gestió de la plaga, combinant mètodes químics i agronòmics”, tanca.