Els acusats del crim de Cabanes neguen la seva participació en els fets

Els acusats d’assassinar una dona de 75 anys, propinant-li una pallissa a Cabanes, el 27 de febrer del 2014, s’han negat a contestar al fiscal i a l’advocat de l’acusació particular i només han respost a les preguntes dels advocats de la defensa. Un dels acusats, Antonio García Carbonell, s’ha limitat a negar la seva participació en el crim. L’altre acusat, Oriol Boyer, ha dit que “seria incapaç de fer una cosa així” i només ha reconegut que el dia abans va viatjar amb García Carbonell fins a Figueres, van dormir a llocs diferents i, l’endemà al vespre, van marxar plegats de tornada a Mollet.

Ahir, dimecres, també van declarar els forenses que van fer l’autòpsia a la víctima. Els forenses van recordar que la dona va morir a l’hospital dies després d’haver rebut la pallissa. Els doctors sabien, pels informes mèdics, que a la dona l’havien lligat de mans i peus amb brides de plàstic, li havien posat un mitjó a la boca i va estar hores a la intempèrie abans que la trobessin. Segons van ressaltar, l’autòpsia revela que havia rebut múltiples cops, sobretot a la zona del cap i a la part alta del tronc. Tenia una clavícula fracturada i costelles trencades. Tot i això, les ferides mortals van ser els traumatismes cranioencefàlics.

D’altra banda, durant el judici també han declarat fins a set especialistes en psicologia i psiquiatria que han avaluat l’estat dels dos acusats. En relació a Antonio García Carbonell, les professionals han afirmat que no reconeixia la seva participació en els fets i mostrava sempre un relat “victimista”. També han ressaltat que García Carbonell “exagerava” el seu deteriorament físic i mental, amb desorientacions temporals i espacials. Les psicòlogues, però, no van poder aprofundir en el seu estat mental perquè no li van poder fer proves en ser analfabet i no tenir les competències necessàries per llegir i respondre els tests.

Les professionals que van avaluar Oriol Boyer al centre penitenciari han explicat que té característiques compatibles amb un trastorn de personalitat antisocial, com ara una elevada impulsivitat, baixa tolerància a la frustració i falta de control de la seva actitud agressiva. Això, sumat a què té una intel·ligència límit, no tindria per què afectar a les seves capacitats volitives ni cognitives perquè “diferencia el bé del mal” i és conscient del què fa, ressalten les psicòlogues.