El monument franquista de l’Ebre es desmuntarà a peces durant tres setmanes

Els tècnics aplicaran el mètode de l'oxitall, que consisteix a seccionar el ferro a 800 graus de temperatura

Imatge del monument franquista de Tortosa

Retirar el monument franquista de l’Ebre a Tortosa durarà tres setmanes i costarà uns 200.000 euros. Així ho ha conclòs l’arquitecte tortosí Antoni López Daufí, que és l’autor del projecte que ha certificat la viabilitat de la retirada i ha definit la manera de procedir “més factible, menys costosa i amb més garanties”.

La proposta consisteix a situar una grua a la platja de sorra que fa el riu Ebre en aquest indret i a construir una bastida de 36 metres d’alçada que embolcalli el monument. Des d’allà els tècnics retiraran les escultures existents i aniran segmentant l’estructura a trossos, de dalt a baix, en un procés invers a la seva construcció. Ho faran amb el mètode de l’oxitall, que consisteix a seccionar el ferro a 800 graus.

L’arquitecte Antoni López Daufí és l’autor de l’estudi de viabilitat encarregat pel Departament de Justícia per determinar si la retirada del monument franquista de l’Ebre és possible. El document en concreta el procediment “més factible, menys costós i amb més garanties”, a partir del qual s’ha desenvolupat el projecte executiu.

Per conservar-ne totes les parts i totes les peces, la proposta de López Daufí planteja un “procés invers” a la seva construcció, desmuntant-lo de dalt a baix. Els elements clau en aquesta actuació, com concreta l’estudi, són una grua i una bastida -els mitjans auxiliars que es necessiten per treure i traslladar les peces.

La grua se situarà a la platja de sorra que el riu Ebre ha creat de forma natural al lateral dret, en sentit sud, del monument franquista. Tot i que inicialment es prioritzava, s’ha descartat situar-la a la Rambla Felip Pedrell –on no hi cabia- o al passeig de l’Ebre –on quedava massa lluny del monòlit-. La platja de sorra de l’Ebre té un accés des del passeig de l’Ebre que caldrà consolidar i suavitzar per fer baixar la grua i els camions. La grua haurà de tenir una força bruta de 300 tones i un radi de gir de 44 metres, suficient perquè el braç pugui moure càrregues de fins a 6,7 tones amb una inclinació de 45 graus.

El pes real del monument franquista de l’Ebre no es coneix. Per la seva magnitud sembla molt pesat però l’arquitecte ha minimitzat el seu “aspecte massís petri”. “És com una torre elèctrica buida i feta de perfils laminats d’acer calats i folrats amb planxes de ferro caragolades”, ha detallat.

El monument s’embolcallarà amb una bastia tubular, metàl·lica i autoestable que anirà des de la base de la pilastra de l’antic pont de la Cinta fins al coronament del monòlit. La bastida, de 3 metres d’ample per 8 metres de llarg i 35 metres d’alçada, es muntarà des d’una plataforma d’accés per acopi de materials, d’uns 16 metres quadrats, que s’instal·larà a la base. Des d’allà podran accedir-hi físicament els operaris encarregats del desmuntatge. Les reparacions que l’exèrcit va fer als anys 80 després que el vent decantés la figura del soldat a la part més alta del monument s’ha pres com a referència per ratificar que es pot instal·lar aquesta bastida i treballar des d’ella.

L’estudi de viabilitat proposa desenganxar les peces que el formen i fer talls -un màxim de setze- per aconseguir que les peces siguin manipulables per la grua. Es preveu aplicar la tècnica de l’oxitall, que es fa amb acetilè i oxigen. L’acetilè escalfa el ferro fins a 900 graus i per tallar s’obre l’oxigen que separa les peces.

L’empresa Treballs Metàl·lics i Complements (TMC) de Tortosa ha fet una demostració d’un procés que és ràpid i precís. Allí on trobin òxid, hauran de desviar els talls, però des de TMC han considerat que és una feina que poden fer tres soldadors.

Les peces es carregaran amb la grua als camions, situats a la platja del riu Ebre o al passeig de l’Ebre, i es traslladaran als magatzems de la Generalitat, que encara treballa en “l’escenari postretirada” i en quin serà el destí del monument. També es retirarà la placa franquista del pedestal de l’antic pont de la Cinta.

Els talls no han de malmetre el monument. “Es conservarà en la seva integritat així com tots els elements que tenen un valor artístic”, ha apuntat l’arquitecte. Aquests elements són els vitralls de l’artista plàstic barceloní Forneig Pla, el soldat, l’estel o rosa dels vents, i fins i tot l’àliga. “Malgrat el que simbolitza, té un valor artístic pels seus detalls i hi ha dubtes que no s’han resolt sobre el material amb què es va fer – que podria ser bronze, ferro o coure-“, ha explicat López Daufí.

El monument es desmunta però no es destrueix. “Es podrà tornar a reconstruir, com altres muntatges que s’han fet pedra a pedra. Cada peça s’enumerarà, tot i que sent una secció troncocònica no hi hauria massa problemes per fer-les encaixar”, ha explicat l’autor de l’estudi.

López Daufí ha assegurat que com a tortosí no li ha suposat “cap problema” elaborar el projecte de viabilitat de la retirada del monument franquista de l’Ebre. “El patrimoni s’ha d’anar actualitzant, no és una qüestió tancada. No representa el present ni té consens i una ciutat com Tortosa ha de poder resoldre aquests conflictes i tractar els temes patrimonials d’aquesta manera, amb un debat tècnic, no només amb decisions polítiques”, ha apuntat. L’arquitecte ha dit que “s’ha tardat massa” a plantejar treure’l i que amb el pas del temps “la por” a actuar-hi ha anat augmentant. “Això no passa si ho fas en el moment adequat”, ha afegit.