El periodista i historiador Daniel Arasa ha publicat ‘La repressió franquista a Tortosa i el Delta de l’Ebre’ (Flah.editors.cat), que analitza com es van reprimir arran de la Guerra Civil dones, periodistes, sindicalistes, obrers, camperols i altres professionals.
L’autor ha explicat a Europa Press que l’assaig detalla els consells de guerra a republicans de la zona des de l’abril del 1938, quan els franquistes van arribar a la dreta de l’Ebre, i van seguir des del 1939, quan van ocupar tot el territori.
A Tortosa (que en l’època incloïa diversos municipis) hi va haver 889 persones sotmeses a consell de guerra, però Arasa ho contrasta amb el poble de Bítem (del municipi de Tortosa) perquè allà no hi va haver morts fins com a mínim l’abril del 1938.
“Repulsió” pel delator
El text reflecteix els mecanismes de la repressió, aplicables a altres zones: des de les llistes de gent favorable a la República fins a l’activitat dels delators, pels quals l’autor ha sentit “repulsió” per les seves investigacions, perquè alguns surten repetidament a les instruccions dels procediments sumaríssims.
També li va impactar que alguns jutjats van cometre assassinats; que els fiscals demanaven sistemàticament penes de mort, i que els advocats no tenien gaires possibilitats de defensar “i a més actuaven amb pusil·lanimitat, potser perquè veien que poc podien fer”.
Considera que el llibre “pot obrir ferides, però fa falta que els fets es coneguin en la seva dimensió real, no segons les intencions partidistes que puguin tenir uns o uns altres, i afegeix que “Memòria Històrica i veritat històrica no sempre coincideixen”.
Documentar “sensa rancor”
L’historiador documenta amb noms i cognoms, amb voluntat imparcial i “sense rancor ni la més mínima voluntat d”ajustar comptes”, sinó d’exposar fets amb documentació, no amb records de testimonis.
El llibre es divideix en capítols dedicats a sectors professionals i de la població que van ser reprimits; se subdivideix amb els noms de les víctimes estudiades, i acaba amb un annex documental, fotogràfic i onomàstic.
L’autor ha indagat sobretot en l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer (que està a Barcelona), tot i que també en el Territorial Primer (Madrid), del 2016 al 2018.
