Núria Ventura: “Els darrers aiguats han deixat un panorama desolador pel que fa a camins municipals”

-Hem superat ja l’equador de la legislatura, fortament marcada per la Covid-19. Com valora aquests dos primers anys de mandat al capdavant de l’Ajuntament d’Ulldecona?

Han estat dos anys extremadament difícils, sobretot per la incertesa que ha generat la pandèmia i pels seus devastadors efectes a nivell sanitari i també econòmic. Tot i així, crec que en podem treure algunes lliçons positives i em quedo amb la solidaritat mostrada per la majoria de veïns i veïnes d’Ulldecona, dels Valentins, Barri Castell, Sant Joan del Pas, Les Ventalles i La Miliana en els moments més complicats. Hem rebut suport i ajuda de moltíssimes persones per tal de poder afrontar aquesta situació inesperada i poder-la superar. El balanç en aquests aspecte és positiu i estic especialment satisfeta de la resposta que el Govern municipal ha donat a l’emergència, treballant 24 hores al dia 7 dies a la setmana.

-Després del que ha suposat la pandèmia, els darrers aiguats del mes de setembre han provocat molts danys a Ulldecona  i fins i tot s’ha demanat la declaració de zona catastròfica. Quines pèrdues s’han hagut de patir i en quina situació estan els vilatans i vilatanes afectats?

Els aiguats han provocat, sobretot, afectacions greus en diverses vivendes a la zona de la Bassa del Montsià i danys importants en algunes empreses situades al polígon industrial Valldepins. A banda d’aquests, en l’àmbit públic, tenim un panorama desolador, sobretot pel que fa a camins municipals. De moment, hem comptat una cinquantena de camins completament arrasats, amb ponts que s’ha emportat l’aigua. Això suposarà una inversió milionària que no podem afrontar els ajuntaments en solitari i necessitem més que mai el suport i recursos econòmics per part de totes les administracions.

No es pot repetir el que va passar el 2018 després dels aiguats de l’octubre, quan vam ser declarats zona catastròfica però els diners que van sortir de l’Estat per reparar danys no han arribat en la seua totalitat als ajuntaments. En el cas d’Ulldecona, ens vam veure obligats a presentar un recurs contenciós administratiu, que encara no està resolt, per la gestió que va fer la Generalitat d’aquest fons econòmic. Ens corresponien 750.000 euros i només se’ns en van adjudicar 100.000.

-Entenc que la crisi provocada per la pandèmia i les pèrdues provocades pels darrers aiguats han comportat una situació econòmica complicada a Ulldecona. Què s’està fent des de l’Ajuntament per reactivar l’economia del municipi?

Evidentment, Ulldecona no s’escapa dels efectes de la crisi econòmica que ha provocat la pandèmia i patim les conseqüències tant a nivell industrial com a nivell del sector primari i sector serveis. Des de l’Ajuntament hem obert els darrers mesos diverses línies d’ajudes i subvencions per a establiments afectats per la Covid-19, així com també bonificacions de taxes i impostos, amb partides pressupostàries que han mobilitzat més de 150.000 euros. Seguirem donant suport al teixit econòmic del municipi amb totes aquelles accions necessàries per poder afrontar la recuperació, consolidar els motors de desenvolupament i activar-ne de nous.

-Quins són els projectes que tindran prioritat aquesta segona part de mandat?

A banda de la consolidació de tots aquells projectes iniciats recentment, com per exemple la municipalització de la residència de persones grans, així com també la recuperació dels camins que comentàvem abans, els propers mesos hi ha previstes obres importants per millorar l’espai públic, sobretot amb actuacions a diversos carrers del nucli antic. Seguim, al mateix  temps, fent inversions importants al Castell per completar el projecte de consolidació de les estructures arqueològiques existents. Un altre dels equipaments públics on s’invertirà properament és l’Escola Ramón y Cajal, amb la coberta de la pista poliesportiva i altres millores, que van ser l’obra triada en el procés dels pressupostos participatius d’aquest any.

-S’ha invertit més de mig milió d’euros en el canvi de l’enllumenat públic per fomentar l’estalvi energètic i econòmic. Era una de les prioritats del govern?

Si, i és una de les mesures més importants de foment de l’estalvi energètic i econòmic que s’ha dut a terme mai a Ulldecona. La inversió de més de mig milió d’euros per a la substitució de lluminàries i conductors elèctrics ha estat possible gràcies als Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) i permetran un notable estalvi energètic, convertint-se en una de les inversions més rentables fetes els darrers anys al municipi, tant a nivell econòmic com a nivell de sostenibilitat mediambiental.

La lluminàries canviades eren majoritàriament de vapor de mercuri, amb un consum per lluminària de 125 W i 250 W, i algunes també d’halogenurs metàl·lics o de vapor de sodi d’alta pressió, amb una potència entre els 100 W i els 150 W. En total s’han canviat un miler de punts de llum i en la major part dels casos també el braç que els subjecta a les façanes o a les voreres.

El consum de la instal·lació era de 624.237 kWh/any i passarà a ser de 119.602 kWh/any. A nivell econòmic això suposa passar d’un cost de més de 83.000 euros a un de 16.000 euros. Per tant, significa un estalvi anual aproximat de 67.000 euros. A nivell mediambiental, es passa d’unes dades d’emissió de 240.331’24 a 46.046’77 kg de CO2 eq. Això es tradueix en una reducció, per tant, de 194’28 tones de CO2 a l’any (43’39 tep/any – tona equivalent de petroli), segons les dades del projecte tècnic.

-Salvem Lo Montsià i GEPEC demanen un pla estratègic d’activitats extractives a Ulldecona consensuat entre tots els actors implicats. Què en pensa l’Ajuntament d’això?

Hem mostrat la nostra disposició, mitjançant l’estudi de totes les vies possibles, a trobar el necessari equilibri entre la preservació de l’entorn natural i el manteniment de l’activitat industrial. Més, en el cas de l’extracció de pedra natural, com un dels sectors amb més pes dins l’economia local, tant actualment com històricament.  Estem parlant d’un sector industrial que engloba no només l’extracció, sinó també el treball en pedra, i que ha internacionalitzat el nom del nostre poble, amb el treball fet per nombrosos professionals picapedrers i arquitectes de prestigi que han portat aquest recurs natural a centenars d’equipaments públics i privats d’arreu del món.

Des del Govern municipal estem convençuts que aquest equilibri, aquesta compatibilitat, és possible i seguirem treballant conjuntament amb les empreses del sector, com sempre hem fet, i els diversos departaments de la Generalitat que tenen competències en la gestió de mines i medi ambient per tal d’avançar en aquesta qüestió.