Justícia homenatja 40 víctimes de la Batalla de l’Ebre en un acte sense familiars

El Memorial de les Camposines recorda i dignifica 1.663 desapareguts

La consellera de Justícia, Ester Capella, i el delegat del Govern a l'Ebre, Xavier Pallarés, mirant la nova placa del Memorial de les Camposines amb la corona de flors que hi han depositat. ACN

Justícia ha homenatjat aquest dilluns 40 víctimes de la Batalla de l’Ebre. N’ha inclòs els noms al Memorial i ossera de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta). Són ja 1.663 víctimes que es reconeixen en aquest espai de dol i dignificació que ajuda també que les famílies puguin tancar ferides. La covid ha impedit que enguany els familiars hagin participat en l’homenatge, però se les ha tingut molt presents.

Les investigacions i la recuperació de restes humanes que permet recordar les víctimes en aquest Memorial, ajuda a fer “justícia” a milers de combatents que van perdre la vida, ara fa 82 anys a la Batalla de l’Ebre, i que les seves famílies puguin apaivagar l’angoixa i la incertesa de desconèixer quin va ser el seu destí.

Els noms de les víctimes de la Batalla de l’Ebre que s’han inclòs a la placa 42 del Memorial de les Camposines, s’han pogut descobrir amb les investigacions de la direcció general de Memòria Democràtica i de les inscripcions al Cens de persones desaparegudes. En un acte íntim sense familiars per la situació pandèmica, la consellera Capella ha tingut els ha tingut presents i ha confiat que l’any que ve l’homenatge es pugui celebrar amb normalitat. “Quan superem aquesta situació ens acompanyaran per compartir amb ells els moments de reconeixement i de dignificació i de cert tancament de dol i de capítols que fa massa anys que resten oberts”, ha apuntat la consellera.

El Memorial de les Camposines, construït l’any 2005, està situat al peu de l’Ermita de Sant Bartomeu de la Fatarella. És un espai que recrea un búnquer i que està concebut com un monument a tots els combatents de la Batalla de l’Ebre, sense distinció d’ideologia, bàndol o origen. “Són persones que van perdre la vida aquí i podem començar a recordar-los sense aquella punxada. Recordar per no oblidar”, ha defensat.

“Res pot justificar mai iniciar un conflicte bèl·lic i un monument no pot ser una oda a la guerra perquè no és lloable ni gloriós morir-hi. Ha de ser un espai de respecte pels que hi són dipositats i un espai de recolliment, de reflexió i presa de consciència de tot allò que van perdre aquells que hi reposen, que van deixar de viure, de sentir i de gaudir. Conscients del preu que es paga, més valor donem a la vida”, ha remarcat la consellera.

Justícia segueix també creuant dades d’ADN per identificar restes humanes i obrint fosses comunes, la darrera a Salomó (Tarragonès) on s’han recuperat les despulles de 21 persones, i aviat també a Móra d’Ebre. Al febrer es va buscar un veí de Bot prop de l’ermita de municipi, però la consellera ha apuntat que malgrat que no s’hagin localitzat les restes on apuntaven fonts de memòria oral, aquestes actuacions ajuden els familiars a descartar sospites que han pesat sobre ells, molts anys.