Tècnics de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) han injectat aquest dimecres fins a 50 tones d’argila i sorra a l’Ebre per poder estudiar i avaluar el comportament dels sediments al riu. La prova pilot forma part d’un projecte Life que ha de permetre alimentar els models matemàtics per saber quina capacitat té el riu de transportar sediments. Aquest dimecres s’han injectat fins a 50 tones, en dues tongades, a l’alçada de Móra d’Ebre i divendres es repetirà a Benifallet. Amb les dades que es recollien entre aquests dos dies, i en alguna altra aportació extraordinària de sediments, l’IRTA podrà aportar càlculs del transport d’aquests llots amb diferents cabals d’aigua. L’objectiu és tenir-ho tot a punt per quan el govern espanyol autoritzi poder fer aportacions de sediments des dels embassaments per evitar que el delta de l’Ebre s’enfonsi.
L’operatiu per poder fer la prova pilot s’ha allargat durant tot el matí de dimecres. Calia la intervenció d’una grua de considerables dimensions per poder carregar els dos contenidors de sorra amb 25 tones de sorra cadascun. A més de llanxes des d’on els tècnics havien d’observar el moviment de la cua de sediments al llarg d’un quilòmetre, la injecció s’ha fet des d’una plataforma on amb una mànega d’aigua s’anava abocant la sorra al riu.
Tal com ha explicat el coordinador del projecte i director de la unitat d’ecosistemes aquàtics de l’IRTA, Carles Ibàñez, l’objectiu és injectar al riu sorra fina, simulant la que portava abans el riu i que alimenta les platges del Delta, i comprovar el comportament d’aquests sediments al riu. “Cinc barques i un dron comprovaran com es dispersa el sediment al llarg d’un quilòmetre i mig per obtenir dades de camp amb un cabal com el d’avui, que és de 400 metres cúbics per segon. Amb això alimentarem els models matemàtics que estem desenvolupant l’IRTA conjuntament amb la Universitat de Còrdova”, ha afegit.
El projecte Life estudia com es podrien transportar sediments en casos de crescuda del riu, des dels embassaments, i com poder fer aportacions als arrossars a través de la xarxa de canals, i a la desembocadura per frenar la regressió i aturar la pèrdua de nivell i l’enfonsament del Delta. “Totes aquestes proves pilot són treballs previs que necessitem fer per tenir eines perquè quan tinguem autorització puguem fer una prova als embassaments. Encara no estem en aquest punt però anem avançant”, ha explicat Ibàñez, recordant que el Congrés dels Diputats va aprovar una resolució en defensa de l’aportació de sediments al Delta. “Només falta que el govern espanyol i la CHE ens ho autoritzin l’abans possible per fer un buidatge de l’embassament de Riba-roja i passar l’aigua per transportar el sediment retingut”, ha detallat.
Primera prova pilot
La construcció dels embassaments de Mequinensa, Riba-roja i Flix ha modificat intensament el règim natural de cabals d’aigua i de sediment del riu Ebre. Tal és així, que la quantitat actual de sediment cap al Delta s’ha reduït en més d’un 99%. Aquesta retenció del sediment als embassaments ha comportat, entre altres, la regressió de la línia de costa i l’acceleració de l’enfonsament de la plana deltaica. Aquests fets es poden veure accentuats per la pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic. Davant d’aquest escenari, la sostenibilitat del delta de l’Ebre només pot ser garantida mitjançant la restauració del transport de sediment del riu cap al mar i al Delta. L’entrada de sediment al Delta i cap a la costa permetria generar sòl (per mantenir l’elevació de la plana deltaica), i frenar en la mesura del possible l’erosió de la costa.
L’objectiu d’aquesta prova pilot és determinar la capacitat que actualment té el riu Ebre per a transportar el sediment (sorres i argiles) fins a la plana deltaica i fins al mar. Per fer la primera prova pilot s’han escollit dos trams de característiques diferents: el primer tram es localitza a l’altura de la població de Móra d’Ebre, uns 40 km aigües avall dels embassaments i, el segon tram s’estén des de la població de Benifallet fins a l’Assut de Xerta.
La importància de la prova d’aquest dimecres és que era la primera i els tècnics necessiten mesurar els temps i el comportaments dels sediments. Permetrà determinar la quantitat i tipologia de sediment que el riu pot transportar avui dia en funció de diferents cabals, i calibrar models teòrics de transport d’aigua i de sediment. Per exemple, a la primera amollada de 25 tones de sorra han vist que la cua no arribava prou lluny i que les barques amb els tècnics s’havien d’apropar més i soltar amb més volum la sorra. La pròxima prova serà aquest divendres des de Benifallet. Amb tot, els tècnics ja estudien fer noves proves per acabar d’alimentar els càlculs matemàtics fets des de diferents alçades i cabals.
