La pèrdua de població a les Terres de l’Ebre no s’atura. Durant el 2018, el territori va perdre 1.100 habitants respecte el 2017, i se sumen sis anys consecutius de davallada demogràfica des que el 2012 es va assolir un màxim històric de població. D’altra banda, com assenyala l’Informe d’Economia Local i Regional que elabora la Càtedra d’Economia (CELiR) de la URV, l’economia va continuar creixent, per quart exercici des del 2014. És una creixement “quantitatiu”, del que no s’acaben de determinar les característiques. Els salaris no creixen i costa generar contractes per a les persones més qualificades, una mà d’obra que costa cobrir, possiblement per la fuga de talent que va lligada al despoblament.
La despoblació és una de les principals “debilitats” de l’economia de les Terres de l’Ebre. Com recull el document de CELiR, l’any passat el territori es va situar en 178.398 habitants, 1.100 menys que el 2017, representant el 2,35% de la població catalana (7.600.065) i perdent pes demogràfic fins del país. En sis anys s’han perdut 13.428 habitants, un 7%. La circumstància “més preocupant” és que gran part d’aquesta davallada, són persones entre 25 i 49 anys (5.637 persones d’aquesta franja d’edat). La població “probablement formada” marxa fora a treballar i es produeix una important fuga de talent.
Això afecta el tipus de creixement que està registrant l’economia ebrenca. “Sospitem que els salaris no han crescut gaire i sabem que costa generar contractes per a les persones més qualificades, i, si es creen, sovint no hi ha mà d’obra suficient per cobrir-los”, ha explicat Juan Antonio Duro, director de la Càtedra. “Necessitem créixer molt més, primer pels nivells de PIB que teníem abans de la crisi, molt per sota de la mitjana catalana, i segon, perquè proporcionalment la crisi ens va afectar molt més”, ha afegit.
El catedràtic ha assenyalat que cal millorar l’estructura econòmica del territori a través d’elements claus com “la governabilitat territorial, la potenciació de la marca Terres de l’Ebre, i l’aposta per sectors motor com l’agroindústria o el turisme”.
Pel que fa a les dades, les empreses societàries actives del territori (més de 3.000) ocupen actualment més de 17.500 persones i durant el 2018 van tenir un increment sostingut d’ocupació del 28,1%, un increment inferior menor que en els anys anteriors. En aquest mateix capítol també s’apunta la important davallada de treballadors autònoms, 3.000 menys 10 anys, el que representa una davallada del 16,8%.
D’altra banda, l’any passat va ser nefast per als cítrics i l’oli, dos dels principals sectors productius de l’Ebre. No obstant, en termes generals va ser un any agrari millor que el 2017, tot i la disminució del VAB agrari. L’Ebre segueix sent un territori altament atractiu per al turisme però continua ocupant una posició molt discreta dins el conjunt de les marques turístiques de Catalunya, pel que fa a visitants i pernoctacions. La sisena posició d’un total de nou. El 2019 va haver-hi un creixement del nombre de visitants i pernoctacions sensiblement inferior al de la mitjana catalana, i especialment en l’àmbit del turisme rural, també en els hotels. Per contra en càmpings, l’increment és superior al català. Segons l’informe hi ha una oferta turística poc desenvolupada encara, però amb molt potencial de creixement quantitatiu i qualitatiu.
