L’extrema i continuada sequera tornarà a passar factura a la collita d’oliva del Baix Ebre i el Montsià, la principal zona productora de Catalunya, amb una caiguda d’entre el 40 i el 60%, segons Unió de Pagesos. Això suposarà, en el context de la coneguda dualitat de la producció oleícola al territori –amb alternança d’anys bons i dolents-, que una campanya que havia de resultar satisfactòria pugui acabar tacant-se, en termes quantitatius, molt per sota del previst i arribar als nivells similars al de l’any passat, quan es van collir només unes 18.000 tones. Com a contrapartida, però, aquesta caiguda de la quantitat recol·lectada podria acabar mantenint o, fins i tot, incrementant els preus de l’oli, tan a l’engròs com l’envasat. Cooperatives com Soldebre, en aquest context, aposten, a l’inici d’aquesta campanya, per continuar expandint la comercialització de producte envasat, en detriment de l’engròs.
En funció de les diferents contractades del territori i les varietats majoritàries a cada lloc, les pèrdues poden arribar a màxims del 80%. Tot i això, el coordinador d’Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre estima per aquesta campanya una collita d’entre el 40 i el 60% de forma global a les dues comarques que encapçalen la producció oleícola catalana. Paradoxalment, les intenses però curtes pluges de la setmana passada no ajudaran a millorar un panorama dramàtic que s’està prolongant de forma preocupant més enllà dels habituals cicles productius bianuals. “Sempre van bé, però per salvar la collita no serveixen. Han estat molt intenses i en molt poca estona. L’aprofitament del camp ha estat mínim. Plou molt i malament. Això pot fer que, segons el tipus d’arbre, s’acabi desprenent el fruit”, abunda Curto. Fins i tot, varietats com la morruda, mñes tardana, en aquesta ocasió difícilment es podran recuperar pel seu petit calibre i coloració anticipada.
Les conseqüències d’aquesta prolongada i extrema sequera, però, es deixaran sentir més enllà del curt termini, augura el sindicat agrari. “Enguany tocava un any de bona collita, però portem ja uns anys de sequera i els arbres no vegeten com ho haurien de fer. Enguany no hauria estat tant bo com fa anys enrere, quan els arbres estaven fort. El baix estat vegetatiu dels arbres fa que estiguin tocats i no tinguin temps de recuperar-se. El problema continuarà l’any vinent. No serà una gran collita. Ho venim arrossegant des de fa anys”, sosté Curto. I tot això, reconeix, malgrat la bona situació sanitària dels arbres, que no s’han vist afectats especialment per les plagues durant els últims temps, particularment la mosca, continguda en bona mesura pel sistema de trampeig biològic implantat durant els últims anys. “L’oli surt de molt bona qualitat i els rendiments són molt acceptables, molt bons pels temps que estem”, sosté. Concretament, s’estan registrant percentatges d’entre el 18 i el 20%.
Soldebre, la principal cooperativa oleícola del territori amb 1.500 socis, també preveu un retrocés en la producció. En el seu cas concret, però, preveuen una caiguda més moderada: d’entre el 20 i el 30%, arribant a recollir entre 10.000 i 12.000 tones d’olives, segons el seu gerent, Pere Albacar. “Es repeteixen eles condicions climatològiques de falta de pluges durant els mesos d’estiu, setembre i octubre. Això ve passant durant dos anys consecutius i s’ha repetit en tot l’arc mediterrani –les zones de major producció oleícola-: Itàlia, Tunísia Grècia i Espanya. Tots estem afectats per les condicions climatològiques”, apunta.
Nova pujada de preus
Els preus de l’oli poden acabar convertint-se en el revers d’aquesta situació de nova caiguda de producció. “A l’haver menys producció, els preus de la matèria prima pujaran. Seran similars als de l’any passat, que ja eren prou alts”, declara Albacar. L’oli que es ven a l’engròs a les grans distribuïdores estatals pot arribar als 3.200 euros la tona. El verge extra pot superar més de 4.000 euros. “No hi ha motius pels quals hagin de baixar els preus, es podran mantenir. Fins i tot, alguns podran pujar, en funció del tipus d’oli. Però és un sector molt especulatiu i també s’utilitza l’oli com a producte reclam. També podria haver una baixada de preu en plena campanya”, adverteix, per la seva banda, Curto.
La possibilitat d’un nou increment del preu de venda als consumidors podria resultar, d’entrada, un factor preocupant per a les cooperatives i empreses comercialitzadores. Albacar creu però que aquesta afectació no serà “tan alta”. “La davallada de vendes per l’increment de preus pot quedar compensada per l’exportació”, certifica. Aquest és el camí que Soldebre ha emprès durant els últims anys: aposta per la venda directa al consumidor i internacionalització. La cooperativa envasa i comercialitza entre un 30 i un 35% de l’oli que produeix sota marca pròpia, dins del paraigua de la Denominació d’Origen Baix Ebre i Montsià. D’aquest terç, un 20% es dedica a l’exportació. La venda a l’exterior, assegura el gerent, s’ha incrementat un 40% en els últims quatre anys. Alemanya, Anglaterra, Andorra, Estats Units o la Xina, on distribueix oli a Hong Kong a través d’una plataforma online, són els seus principals mercats.
