El cultiu de cloïsses en arrossars permetrà els aqüicultors treballar tot l’any

Les proves en bassa a l'IRTA donen bons rendiments i caldrà provar el cultiu en un arrossar prop de la badia

L’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària) està avançant amb bons resultats i rendiments en el projecte Fitogel, un estudi per criar llavors de cloïssa en depuradores i fer-ne el cultiu en camps d’arròs propers a les badies del delta de l’Ebre.
Els aqüicultors veuen esperançats el projecte perquè permetria al sector treballar durant tot l’any, acabar amb el monocultiu de musclo i ostra, deixar de comprar cloïssa a fora i esquivar el cranc blau que se les menja, “com si fossin pipes”, a les badies. “La comercialització, si el cultiu és econòmicament rendible, ja la tenim feta i el que fa el projecte és quadrar-ho tot”, ha destacat Gerdado Bonet, gerent de la federació d’aqüicultors FEPROMODEL.
A les badies del Delta, el canvi climàtic deixa els aqüicultors en mans de l’atzar i els estius en què les altes temperatures s’allarguen durant setmanes la mortalitat dels bivalves és altíssima. També hi ha el cranc blau, una espècie invasora que s’ha menjat tota la cloïssa i el marisc que creix a la sorra i en fa inviable el cultiu. Les mesures de protecció que han provat els aqüicultors disparen els costos de producció i neteja i encareixen el producte.

Als arrossars els dos problemes es poden evitar. D’una banda s’aïlla el cultiu de l’espècie invasora predadora i el projecte de l’IRTA ha fet proves durant l’estiu amb malles d’ombreig per controlar les altes temperatures a l’aigua, que amb aquest sistema de seguida es va reduir en 3 o 4 graus. “Això és fonamental per salvar la collita”, ha remarcat Bonet. La investigadora de l’IRTA que lidera el projecte, Margarita Fernàndez, ha apuntat que el sistema és molt efectiu, és fàcil d’instal·lar i és “assumible” econòmicament, com es fa en els hivernacles.

Entre març i juny i també durant la tardor, les cloïsses no han parat de créixer a la bassa experimental però a l’estiu, fins a principis de setembre, el seu creixement es va aturar. “L’aigua de la badia ja ve a temperatura molt elevada. Al juny, a la bassa ja teníem 32 graus a l’aigua abans de tapar-la i a l’agost hauria estat superior i no sabem si sense l’ombreig la mortalitat hauria estat alta”, ha explicat Fernàndez.

La principal dificultat per aplicar aquest sistema als camps d’arròs és la renovació de l’aigua. A la bassa de l’IRTA s’aprofiten els sistemes de bombeig de l’Institut i l’aigua surt de la bassa per gravetat perquè no està en profunditat. Als camps d’arròs caldran “instal·lacions específiques” combinades, per exemple, amb energia solar per disminuir les despeses de l’explotació però l’IRTA estudiarà diverses possibilitats per aplicar en un camp real i les traslladarà als aqüicultors i arrossaires.

De la llavor a la venda

L’objectiu del projecte Fitogel és que al delta de l’Ebre s’hi pugui fer el cicle sencer de producció. Per al cultiu de la llavor de cloïssa japònica, als laboratoris de l’IRTA s’analitza com millorar l’alimentació de les cloïsses, amb gels de fitoplàncton i noves soques de microalgues. En les primeres etapes de vida de la cloïssa, com més diversitat microalgues se’ls aporta, creixen més i sobreviuen més i l’estudi també pot incentivar inversions per produir aquest aliment.

L’objectiu és trobar 20 espècies noves, aïllar-ne les soques i fer un estudi complet del seu perfil nutricional. Fins ara s’ha fet amb 11 soques i després de l’anàlisi nutricional ja se n’han identificat algunes “d’útils” per a l’aqüicultura o el cultiu d’alguns peixos.

Aquests resultats amb fitoplàncton viu es comparen amb el desenvolupament de les cloïsses si s’alimenten amb un producte concentrat comercial. Fins ara s’ha comprovat que amb fitoplàncton creixen més de pressa però el producte comercial aconsegueix mantenir-les vives durant molt de temps i evitar la mortalitat. “Per tant, seria interessant usar-lo i seguim provant metodologies per aconseguir que tinguin un bon creixement amb el producte comercial, que donaria molt de joc perquè sense una inversió molt gran, es pogués fer el cicle sencer de cultiu de la cloïssa al delta”, ha destacat la investigadora.

Com ha explicat el gerent de FEPROMODEL, al Delta hi ha una desena de depuradores que compren la cloïssa fora i cultivar-la aquí “seria una sortida molt important per al sector”. Els aqüicultors tenen el mercat i podrien treballar tot l’any. “El sector el que vol és tenir altres productes. Tenim magatzems, plataformes, productors, institut de recerca, l’escola d’aqüicultura, l’entorn, les badies. Hem d’aprofitar-ho per poder treballar com més temps millor i no comprar fora”, ha defensat Bonet. “Aquí estem produint poc i es podria subministrar als mercats on ja venem i fins i tot exportar i tot”, ha afegit. Actualment, la cloïssa té un preu elevat al mercat perquè hi ha molta demanda però poca oferta.

Perquè el cultiu de cloïssa sigui rendible i viable, als arrossars s’han de criar unes 100 peces per quilo. “Els números, de moment, estan sortint”, ha explicat Bonet. Queda la segona part de l’experimentació que es farà en uns arrossars proper al mar d’una hectàrea però el sector està molt esperançat amb els resultats del programa. “No tenim una altra alternativa si no és aquesta”, ha recordat el gerent de FEPROMODEL. El projecte Fitogel acabarà a la primavera del 2021. “Esperem que a l’abril ja haguem arribat a la mida comercial de la cloïssa per poder tenir un cicle sencer de producció complet”, ha dit Fernández.